LA PSICOLOGIA EN ARISTÒTIL

Aristòtil, autor del llibre Peri psyché (De anima en llatí), el primer tractat de psicologia en Occident. En aquest llibre Aristòtil intenta explicar la natura de l'ànima i com funciona el pensament humà en tant que base del coneixement. És un primer intent seriós de tractar analíticament el pensament i les seves funcions (sobre tot les sensorials), però en Aristòtil tenim carències importants en biologia i fisiologia.
L'ànima, per a Aristòtil, no és quelcom separable del cos, tot i que no és material, sinó potència pura, igual que els conceptes o idees. Aquí es distancia del seu mestre, Plató. Vol dir que l'ànima és un principi de vida, que es materialitza en la vida del cos. Tot és una unitat: ànima i cos han d'anar junts, i no són independents: l'ésser humà no és la seva ànima, sinó la unitat del seu cos i la seva ànima.
Com funciona el pensament? El punt de partida és també la seva crítica a la teoria de les idees de Plató: ha trobat conflictes en l'entramat de les clsses o etiquetes que Plató havia dissenyat i organitzat de forma jerarquitzada. Per exemple:

                                                                              ANIMAL
                                                                  GOS                              GAT
                                                            gos concret                    gat concret

L'etiqueta ANIMAL inclou les dues següents, GOS i GAT, en tant que aquestes en formarien part del conjunt dels animals. Potser podem trobar o definir l'etiqueta GOS com a “exemplar de gos ideal”, aixó com la de gat, podríem definir el gat ideal, igual que la taula ideal o universal, la definició de taula que inclou totes les taules pensables i possibles. Però, pensa Aristòtil, si GAT i GOS formen part de la classe ANIMAL, podríem definir igualment l'animal ideal?
Aristòtil pensa que aquestes etiquetes situades en un nivell superior a les coses naturals estan mancades de referència, no es corresponen a objectes concrets però tanmateix les apliquem a objectes concrets. Plató diria que són innates, però no podria definir-les ni aplicar entre elles i els objectes concrets la teoria de la semblança: en què es pot semblar un gos concret a la idea o etiqueta d'ANIMAL, tot i que sí se sembla a la idea o etiqueta de GOS? Si anem pujant de nivell d'abstracció, cada vegada és més difícil considerar la semblança entre l'etiqueta i l'objecte concret, perquè l'etiqueta està cada vegada més lluny de l'onjecte particular, i cada vegada la semblança o a participació és més metafòrica o poètica, com retreu Aristòtil.
Davant els problemes que comporta l'innatisme platònic, Aristòtil proposa una teoria contrària: construïm les etiquetes a partir dels objectes. Els conceptes o idees universals es refereixen sempre a objectes comuns que pode assenyalar, però que no existeixen fora de la nostra ment. En realitat són paraules, llenguatge.
Aleshores, com funciona la ment?
  • Obtenim les idees de l'experiència del món de les coses concretes.
  • El concepte de gos es format a partir dels nombrosos exemples concrets i particulars de gos.
  • La ment passiva rep l'experiència dels objectes del món.
  • La ment activa estableix associacions entre objectes semblants i després crea l'etiqueta que els agrupa en classes. Però les classes no són objectes reals, com pensava Plató.
  • Les associacions també es poden produir entre objectes que apareixen seguits, en continuitat temporal o contigüitat en l'espai.
  • Semblança i continuitat-contigüitat sí són elements innats en la ment, són capacitats nostres que regulen el nostre coneixement del món, amb l'ajuda de la memòria. De manera que Aristòtil admet, tot i dir que la ment és una tabula rasa, que tenim elements previs al coneixement, que permeten el coneixement. Aquestes capacitats són potències de la ment o ànima intel·lectiva,
  • Aquests dos elemets seran molt importants en els inicis de la psicologia de l'aprenentatge, dintre del marc de l'associacionisme modern.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL