MEDICINA GREGA I TEORIA DELS HUMORS

Hipòcrates (segle V a C.) és el primer gran formulador dels principis de la medicina científica occidental. Ens interessa aquí la seva teoria dels quatre humors, combinada amb la doctrina del pneuma (creixement, locomoció i pensament), que funciona com a explicació de les alteracions de la salut, l'aparició de la malaltia (desequilibri) i la seva curació (reequilibri). Es tracta d'elements que flueixen pel cos i del seu equilibri (quantitat, proporció, repartiment) deriven la salut i la malaltia:




  • Sang
  • Bilis groga
  • Bilis negra
  • Flema
Aquestes explicacions poden semblar ridícules, pero van ser formulades sota el matexi esperit de superació de la mitologia que va acompanyar els primers passos de la filosofia naturalista de Milet. Però també és cert que el quatre és un número pitagòric, i que els quatre humors tenen alguna relació amb els quatre elements d'Empèdocles, tot i que el tractat hipocràtic (molt posterior a Hipòcrates mateix) critica el fonament especulatiu d'aquestes idees. La teoria dels humors va ser recollida per la medicina empírica grega fins arribar al gran metge successor d'Hipòcrates, el romà Claudi Galeno (130-200 d. C.).
Aquesta teoria dels humors també explica els temperaments humans: de manera natural, cadascú té una proporció determinada dels quatre humors, cosa que expica la diversitat de temperaments. El predomini d'un d'ells determina un tret característic:
  • Sang: aire, càlida i humida. Alegria i optimisme.
  • Flema: aigua, freda i humida. Tendència a la racionalitat i la calma.
  • Bilis negra: terra, freda i seca. Tendència a la tristor. Sensibilitat artística.
  • Bilis groga: foc, càlida i seca. Passió, tendència colèrica, impulsivitat.


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS