ELS MÈTODES DE LA PSICOLOGIA

És evident que la psicologia no és una ciencia semblant a la física, però també que no és pur espiritualisme ni autoajuda, ni és una reflexió puerament teòricacom la filosofia. En tot cas, la psicologia, si vol ser ciència o estar propera a la ciència, ha d'assumir la seva metodologia, que consisteix a:
  • Observar fenòmens, recollir dades de forma sistemàtica per poder identificar un fenomen (en aquest cas, un procés psicològic, o un problema en un procés psicològic, o les seves manifestacions observables, els símptomes).
  • Formular una hipòtesi per explicar el fenomen i predir què ha de passar sí...
  • Contrastació de les hipòtesis, si d'acord amb les dades les hipòtesis es verifiquen o no es compleixen.
  • Formulació de lleis: explicació dels fenòmens i la seva possible predicció.
  • Formulació d'una teoria: o marc general explicatiu, on diverses lleis s'han de conjugar per donar explicacions generals en un àmbit de la realitat, considerant que les teories no tenen una coherència absoluta i es renoven contínuament. Per exemple, la teoria de l'evolució, la relativitat i, en psicologia, la teoria conductista, la psicoanàlisi, etc.
A partir d'aquest marc general, podem parlar de diversos mètodes d'investigació:
INTROSPECCIÓ: mètode propi dels primers psicòlegs moderns (associacionisme britànic), que consisteix a mirar cap a dintre d'un mateix i fer les observacions pertinents que després es generalitzen.
MÈTODE DESCRIPTIU: Es fonamenta en l'observació naturalista i acurada de la conducta, per poder registrar i descriure el que es manifesta i obtenir una informació sistematitzada.
MÈTODE CORRELACIONAL: Relaciona dues conductes que es manifesten una amb l'altra, per tal de veure en quina mesura una prediu l'altra. Si es parla de correlació positiva vol dir que la relació entre dos fets es directament proporcional (calor, consum de gelats); una correlació negativa vol dir que l'augment d'un fet implica la disminució de l'altre (depressió, autoestima).
MÈTODE EXPERIMENTAL: un experiment és una observació controlada, introduïnt una variable controlada per l'experimentador (independent) per veure de quina manera afecta a una altra variable que es vol mesurar (dependent). La variable dependent reflecteix els efectes de la indepedent.
Per exemple, es vol considerar la influència de la temperatura en el rendiment escolar. La temperatura la podem controlar, i volem saber els seus efectes sobre el rendiment, mitjançant una prova escrita. La puntació en la prova serà la conducta observada en relació als canvis de temperatura.
Dues hipòtesis:
  • Hipòtesi nul·la: els canvis de temperatura no afecten els resultats de l'examen.
  • Hipòtesi alternativa: els canvis de temperatura afecten els resultats de l'examen.
Per poder comparar i verificar alguna de les des hipòtesis, cal establir tres grups en l'experiment:
  • Grup de control: fa la prova sotmès a una temperatura normal, i serveix per controlar variables estranyes a l'experiment (el diferent nivell acadèmic dels individus del grup, per exemple).
  • Grup experimental A: se li aplica una temperatura baixa.
  • Grup experimental B: se li aplica una temperatura alta.
Tots els resultats s'han de contrastar amb el grup de control; per saber si la temperatura afecta el rendiment acadèmic cal que hi hagi diferències entre els grups experimentals i el de control. Però cal tenir molta cura en l'elecció dels grups per a l'experiment, és a dir, la mostra: a l'atzar, o de forma estratificada (subgrups que representen una o diverses parts de la població total).
Finalment, l'experiment ha de tenir validesa interna (que les variables tinguin efectivament una relació) i validesa externa (que l'experiment es pugui reproduir i les seves conclusions es puguin generalitzar). Això permetria establir una relació de causa-efecte entre la variable indepedent i la dependent.


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL