PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 22 d’agost de 2017

APOFÀNTIC, APODÍCTIC I PROBLEMÀTIC

  • Judicis apofàntics o atributius: en general, aquells que afirmen o neguen una cosa, de forma que podem dir que són vertaders o falsos. Són apofàntiques, doncs, les proposicions declaratives, segons la forma "S és P", en la qual es relaciona una substància amb un accident determinat. Aquesta forma, anomenada logos apofàntic, és la base del pensament lògic, de la qual se'n deriven altres formes lògiques més complexex, fins arribar a la lògica de classes.



  • Judicis apodíctics: aquells que expressen una necessitat de forma incondicionada i concloent, davant la qual no hi ha rèplica possible. Segons Aristòtil, apodíctic és el silogisme les premisses del qual són vertaderes i, per tant, també la seva conclusió. De fet, podríem parlar de la impossibilitat que el seu judici contrari fos cert. Per exemple, "és necessari que S sigui P" o "és impossible que S no sigui P". Els identifica amb els principis de la matemàtica i la geometria, en tant que són demostrables i immediatament certs. Segons Kant, les proposicions apodíctiques són judicis diferents dels assertòrics, perquè aquests poder ser vertaders o falsos, en relació amb els fets que descriuen; també són diferents de les proposicions problemàtiques o de contingència.



  • Judicis problemàtics: són aquells que expressen una possibilitat, sense assolir la certesa. Per això s'anomenen també de contingència, perquè no expressen necessitat. També s'anomenen disjuntius, perquè expressen una doble possibilitat, o de vegades múltiple: on només hi ha una possiblitat, n'hi ha també la possibilitat que no s'assoleixi.



Auto Cad Tutorials