FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Definir és delimitar, identificar els límits d'una cosa o d'una paraula o concepte, cosa que permet assolir la seva essència de forma intel·lectual, tot i que de vegades cal contrastar-ho tot amb dades empíriques, per exemple, perquè no es pot parlar del món d'esquenes al món; però això és una altra operació diferent de definir, això és comprovar, verificar, comparar, discernir, etc., segons el Diccionari de filosofia de Ferrater Mora. Finalment, cal saber quins tipus de definicions poder fer servir (alguns d'aquests tipus són semblants, només es diferencies subtilment): Definicions operatives: consisteix a assenyalar les diferents accions que condueixen a la realització de una cosa. Per exemple, poder definir enginyer com aquell que ha cursat enginyeria; soldat com aquell que forma part de l'exèrcit; filòsof com aquell que ha estudiat filosofia i practica una sèrie d'activitats que pertanyen a l'àmbit d'aquesta disciplina. Definicion...

La filosofia és una activitat (què és activitat ) intel·lectual (què és intel·lectual ). No és una activitat manual, ni tècnica, sinó mental, intel·lectual: el seu material de treball són les idees o conceptes, les paraules, el llenguatg e. Aquesta activitat sembla un joc, juguem amb les paraules, convertim les paraules en objectes que podem manipular, deformar, combinar amb altres, etc. Es tracta de buscar totes les possibilitats de definir un concepte, no quedar-se amb la seva primera expressió. La filosofia és un intent de pensar la totalitat . La filosofia és una actitud , és a dir, posar en marxa diferents accions de caràcter intel·lectual, reflexiu i crític; tanmateix, per fer filosofia cal tenir també una aptitud adequada; l'aptitud filosòfica és un conjunt de condicions prèvies a l'activitat, components de l'ésser humà pero no compartits en el matexi grau per tots els humans; per ser apte per a la filosofia cal tenir un cert gau de cu...

A més de tot això, cal tenir present alguns aspectes més: Cal veure totes les possibilitats d'aplicació del concepte, la seva extensió o denotació (allà on es pot aplicar el concepte, la seva semàntica, allò que podem assenyalar) i la seva intensió o connotació (possibles significats derivats del l'ús pragmàtic del concepte). Pensem en exemples més complexos que el de bicicleta , per exemple, mare , que té una significat denotatiu evident (dona que té un fill o més), i altres significats connotatius, tot el que la paraula mare ens pot suggerir personalment. Si el concepte que hem de definir està immers en un text, hem d'esbrinar la seva relació amb el text: si parla de la idea d'ànima en un text de Plató, la seva definició segons el text no seria la mateixa que si parlés de l'ànima en un text de Demòcrit o de Descartes. Es tracta de definir idees per descriure i diagnosticar els problemes que detectem, per explicar-los i satisfer totes les qüestions...

La psicologia estudia la conducta humana (teoria), però també serveix per modificar-la, manipular-la, controlar-la, a més de curar-la (pràctica). Exemples de control de la conducta humana: Publicitat Marketing Convèncer auditoris (política, jurats), mitjançant l'oratòria (emocions, sofistes). La psicologia té més aplicacions del que pensem: Clínica (salut): curar alteracions o malalties mentals. Psicologia i psiquiatria. Educació (pedagogia, psicopedagogia): Problemes d'aprenentatge Mesura de la intel·ligència Problemes de llenguatge Problemes de conducta i adaptació a l'entorn escolar (normes, autoritat) Tècniques d'aprenentatge Empresa: Selecció de personal Perfils professionals Lideratge d'equips Publicitat Estudi de mercats Justícia: psicologia forense Esport: Lideratge d'equips Entrenament personal

Es un trastorno mental relativamente frecuente en las personas que han sido víctimas de un secuestro: muestran algún tipo de sentimiento positivo hacia sus captores. Según informes policiales internacionales, un 27% de las víctimas de secuestro presentan este desorden. Esta alteración se debe a que las víctimas malinterpretan la ausencia de violencia contra su persona como un acto de humanidad por parte del agresor. En general, las víctimas que experimentan este síndrome muestra dos tipos de reacción ante la situación: Tienen sentimientos positivos hacia sus secuestradores. Muestran miedo e ira contra las autoridades policiales. Puede ocurrir que también el secuestrador muestre sentimientos positivos hacia sus rehenes, en una conjunción de circunstancias que une a ambos: Secuestrador y rehén buscan salir ilesos del incidente, y por ello cooperan. Los rehenes intentan protegerse de situaciones incontrolables, y por ello tratan de cumplir los deseos del captor. Los d...

Hábito que puede dominar la voluntad de una persona causando la dependencia por una sustancia, actividad o relación.  Una persona con adicción sólo piensa en realizar aquello que más desea, debido a que su adicción puede controlar los pensamientos y el comportamiento de la persona. Pierde el conocimiento de la realidad, puede distanciarse de sus seres queridos ya que en lo único en lo que piensa es en satisfacer su necesidad. La adicción puede generar problemas de salud, en el trabajo y en la relación con los familiares.  Otros indicadores: puede sufrir pérdida de interés en aficiones, cambios de peso, alteraciones bruscas en el estado de ánimo, ira, demencia, nerviosismo cuando le plantean preguntas sobre su adicción, dificultad para conciliar el sueño, ansiedad, estrés y depresión.  El proceso de recuperación es largo, ha de tener el problema bajo control para el resto de su vida, debe contar con ayuda profesional, motivarse y buscar las ganas de recupera...

Una primera idea és que la psicologia és la ciència del comportament i de la conducta psíquica humana . Què vol dir això? La psicologia estudia la conducta humana des del suposit que aquesta està vinculada a procesos mentals. ALLÒ QUE FEM ALLÒ                                                QUE PASSA EN LA NOSTRA MENT MANIFESTACIÓ EMPÍRICA                                      NO HO PODEM VEURE El cas és que la psicologia estableix que hi ha un vincle entre la manifestació empírica i allò que passa en la nostra ment. Allò que fem és una manifestació d'allò que passa en la nostra ment. Per això, tot el que fem interessa a la psicologia: Feina Oci Aprenentatge Creativitat Família Relacions socials Coducta sexual D...

COSMOGONÍAS Y ANTROPOGONÍAS ÓRFICAS  Son relatos atribuidos a los órficos, que son los seguidores de un conjunto de creencias que combinan: El culto a Apolo, en tanto que divinidad purificadora ( katarsios ) y padre de Orfeo. Creencias tracias sobre la reencarnación, según las cuales el alma puede sobrevivir al cuerpo si se mantiene pura. Mitología que toma a Dionisos como figura central, y a Orfeo, hijo de Apolo, divinidad tracia (norte de Grecia) caracterizada por su pureza sexual, poderes musicales y capacidad profética. Estas ideas parecen ya asentadas en libros sagrados del siglo VI a. C. (Guthrie), aunque otros autores consideran que, hasta el siglo III a. C., la denominación órfico se aplicaba a cualquier tipo de ritual (Linforth). El origen preciso del movimiento órfico, pues, se desconoce, aunque hay menciones a escritos de Orfeo, Museo (su discípulo) y Epiménides en textos del siglo VI; observaciones de Herodoto indican una procedencia egipcia q...

GILBERT RYLE Gilbert Ryle (1900-1976), profesor de metafísica en Oxford en los años 40.  Ryle se interesa por las relaciones entre lo material y lo mental, dando cierta primacía a lo físico (fisicalismo) e intentando con ello disolver el mito del dualismo cartesiano. El mito del dualismo cartesiano, el llamado fantasma en la máquina , es un cuento de hadas, dice Ryle, es la representación de los hechos pertenecientes a una categoría mediante las palabras apropiadas a otra. Por eso introduce la llamada “categoría de lo mental”.     La categoría de lo mental Al utilizar predicados mentales describimos la forma en que las personas dirigen parte de su conducta predominantemente pública. No hay acontecimientos mentales diferentes de los que se dan en otro supuesto estatus de realidad. La vida de una persona no es una doble serie de acontecimientos, mental y física. Hablar de la mente de una persona no es hablar de un depósito que puede albergar objetos...