FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Enlace a la web:   un espacio con mucha filosofía

Experiència (empirisme): totes les idees tenen un origen empíric. L'empirisme epistemològic afirma que tot coneixement deriva de l'experiència (bàsicament sensorial). L'experiència també és garantia del coneixement: tot el que coneixem ha de poder ser verificat per la informació dels sentits (proves empíriques). L'experiència és també el límit del coneixement: tot allò que vagi més enllà de l'experiència no suposa cap coneixement segur, cap tipus de certesa. Hi ha la convicció que tota idea (per racional que pugui semblar) ha de referir-se a alguna experiència sensorial per ser acceptada com a idea vàlida. Si no trobem el referent empíric d'una idea, aleshores podem dubtar de la seva veritat. La confiança en l'experiència també esdevé metafísica: no hi ha cap altra realitat que no sigui l'empírica, accessible pels sentits. Això és compatible amb el materialisme (Aristòtil), el meca...

Conèixer és saber, i saber té relació amb sabor , és a dir, amb l'experiència: sabem el sabor d'una taronja quan la tastem, mai abans. La primera forma de saber és experiencial. Coneixement directe: la nostra experiència directa del món, mitjançant la percepció, amb el raonament que permet considerar els fets i altres característiques que la realitat presenta davant els nostres ulls. No oblidem, però, que la nostra experiència directa del món ens pot conduir a errades: veiem que el Sol es mou al cel, i tanmateix sabem que és la Terra qui es mou al seu voltant. Coneixement per referència: és el que ens permet saber més enllà de la nostra experiència directa de les coses, en l'experiència dels altres. Sabem que la Terra es mou al voltant del Sol perquè comptem amb els coneixements que altres han desenvolupat; sabem que Napoleó va morir al 1821 perquè altres van tenir l'experiència directa d'aquest fet, i la van transmetre als altres, i...

Als meus exàmens de filosofia sempre hi ha alguna pregunta sorpresa per fer pensar, d'aquelles que no es poden respondre memoritzant el contingut del tema, sinó que exigeix una reflexió combinada amb imaginació i deixar-se portar per la creativitat. En l'últim exàmen de 1r de batxillerat vaig fer aquesta pregunta: Comenta la següent afirmació:   “Les coses no tenen significat; tenen existència” (Fernando Pessoa) Pots fer servir les idees exposades en el tema, però també la teva imaginació per explicar què creus que vol dir Fernando Pessoa. Les següents respostes representen les més sorprenents, sobre tot perquè s'acosten a idees formulades per alguns filòsofs de pes i no han pogut estar preparades amb antelació. "Todo aquello que tiene significado, primeramente necesita existir, ya que no puedes definir algo si no hay nada. Una vez entendido esto, el significado no es más que un valor añadido a un hecho, que puede variar según la persona" (...

La hospitalidad Conferencia de Byung-Chul Han 6 febrero 2018 En el CCCB

Acabo de descubrir la publicación digital Filosofers , donde una alumna mía, bajo el pseudónimo de Emma Gisbert, escribe periódicamente.  He aquí una muestra...  He venido para quedarme  y  No hay existencia sin problemática .

 “La màscara del teatre clàssic no va ser inventada per ocultar sinó per sonare , perquè sonés, és a dir, per deixar-se escoltar” (Carlos Fuentes). D'aquí ve el terme persona . Ciceró troba quatre dimensions en el concepte de persona : La imatge que oferim als altres (que no correspon necessàriamente amb la realitat). El paper que representem en la comèdia de la vida. Les qualitats de l'individu. Sinònim de prestigi i dignitat (el respecte degut a la persona). De tot això podem discutir moltíssim, però ens fixarem en el tema de les qualitats que hi ha en la persona i la determinen. La psicologia en diferencia tres: Temperament: és la part hereditària de la persona, quelcom difícil de modificar, com ara el substrat neurològic. Caràcter: és el resultat de l'acumulació d'habits de comportament, fruit de la interacció amb el món i els altres (experiència), i la nostra resposta a aquestes experiències (aprenentatge). El caràcter és el nos...

La psicologia social estudia la ment, però des d'un punt de vista molt important per a la nostra vida emocional i experiencial: el fet que no som éssers aïllats, que no estem sols, que no creixem sols. “Un, aventuro, és els llibres que ha llegit, la pintura que ha vist, la música escoltada i oblidada, els carrers recorreguts. Un és la seva infantesa, la seva família, uns quants amics, alguns amors, bastants fastigueigs. Un és una suma minvada per infinites restes. Un està conformat per temps, aficions i credos diferents” (Sergio Pitol). La nostra vida és una construcció social, o intersubjectiva, o simplement gira al voltant d'una construcció social a la qual s'acomoda amb èxit o no. És així perquè en el medi on creixem ja trobem: Una cultura, una llengua en boca dels altres. Valors establerts pels altres. Creences i mites sostinguts pels altres. Costums venerats pels altres. Una percepció col·lectiva vers les altres cultures (prejudicis). ...

Xenòfanes es va plantejar la qüestió del concepte de Déu fent abstracció de totes les formes particulars que hi va trobar en les diferents cultures que va arribar a conèixer (text de Popper relacionat amb la qüestió de l' antropomorfisme teològic ). Alesh ores va deduir un concepte abstracte (segons citen aquests testimonis): Existeix un sol déu, el més gran entre els déus i els homes, que no s'assembla als mortals ni en cos ni en pensament (Clement d'Alexandria, Strommateis ). Sempre roman en el mateix lloc, sense moure's per a res, ni li cal canviar d'un lloc a un altre sinó que, sense esforç, mou totes les coses només amb el pensament de la seva ment (Simplici, Física ). La id ea de Déu, com a concepte, és una idea pensable, no és auto-contradictòria, no conté contradiccions internes. Simplement respon a “la suma de totes les perfeccions possibles i pensables”. El conflicte rau en que poder ser pensat no implica existir, però els defensors de l'...