FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

No hi ha en Freud una formulació precisa sobre el concepte d’estadi i sobre cadascun en concret, i de fet aquesta part del pensament freudià ocupa un lloc força restringit en el conjunt de la seva obra. Cada estadi es caracteritza per un determinat nivell de maduració pulsional i una zona d’interès erògena, així com per un sistema de relacions interpersonals i afectives. Estadi oral (primer any). L’infant està centrat en la boca, que li serveix d’instrument exploratori i font de plaer (mamari en primera instància). Forta identificació amb la mare, que li dóna seguretat. El pit és l’objecte de desig sexual. L’infant és tot ego (ello). Alteracions o fixacions: fruit de la sobre-gratificació o de la deficient atenció, poden donar-se conductes en la vida adulta derivades d’aquesta etapa, com ara addiccions vinculades a la boca (fumar, alcoholisme) o en les formes més greus canvis de temperament o psicosi maníac-depressiva. Estadi ...

El jo, l’ego i el superjò Són conceptes desenvolupats a partir de 1920 com a revisió del paper de l’inconscient en la estructura psíquica humana. Freud ha vist que la relació entre les tres parts es complica: l’inconscient és quelcom més que allò reprimit, perquè el fet mateix de la repressió és també inconscient, mentre que es desenvolupa en el mateix conscient. A més, introdueix la idea de l’ angoixa , és a dir, la por de l’individu conscient davant l’amenaça de la censura. El jo conscient s’angoixa no tant pels desitjos reprimits com per l’amenaça des de l’àmbit social i moral on viu, que l’indueix a la repressió d’allò quees considera censurable. La qüestió és que Freud detecta que en el conscient poden haver elements inconscients, cosa que exigeix una nova formulació de la teoria inicial. Freud proposa tres figures: Jo, que es composa de: Elements conscients (percepció externa i interna, processos intel·lectuals, records). Elements preconscien...

A partir de 1895, en l’obra Estudis sobre la histèria , trobem una primera formulació de la teoria psicoanalítica, segons la qual l’estructura de la personalitat humana consta de tres elements: Conscient: aquella part de la ment en què es desenvolupa la nostra vigília (percepcions, records, processos intel·lectuals, etc.). Pre-conscient: part de a ment composta de records i aprenentatges que no són conscients, però que poden arribar a ser-ho amb facilitat. S’articula segons el principi de realitat ). Inconscient: part no conscient de la ment. No pot ser conscient perquè ha estat amagada, reprimida . Són records i pulsions (desitjos, libido) que han estat amagats perquè molesten al conscient, però que pugnen per sortir i ser satisfets (perquè representen la necessitat humana del plaer, el principi del plaer ). Aquesta necessitat de satisfer-los dóna a l’inconscient un caràcter dinàmic: cal controlar-lo contínuament. El ...

Wilhelm Reich (austríaco, 1897-1957) Frente al triunfo del fascismo y el nazismo en la Europa de los años 30, asocia la  crítica marxista (elogio de la revolución social y política) y el psicoanálisis (invitación a  tener en cuenta la existencia de un inconsciente individual) para liberar a los hombres, las  mujeres y los jóvenes de la alienación económica y sexual. Cuatro descubrimientos freudianos Freud descubrió, por un método particular, al que dio el nombre de  psicoanálisis, el proceso que domina la vida del alma. Sus más importantes  descubrimientos, que anularon y conmocionaron una gran cantidad de  antiguos conceptos —lo cual le atrajo al principio el odio de la gente—, son  los siguientes:  La conciencia (psicológica) no es más que una pequeña parte  del campo psíquico; es tributaria de los procesos psíquicos inconscientes  que, por esta razón, escapan al control de la ciencia: todo acontecimiento  ...

¿Qué buscabais en la cama de vuestros padres  a los seis o siete años? Quizá vosotros no os acordéis porque esas cosas se reprimen lo antes  posible, pero buscabais esto: vosotros, los chicos, acostaros con vuestra  madre, hacer de ella vuestra esposa y vuestra mujer y, por consiguiente,  suprimir real o simbólicamente a vuestro padre, un rival en dicha cama; en  cuanto a vosotras, las chicas, deseabais lo mismo con vuestro padre: teníais  ganas de hacer de él vuestro marido, vuestro esposo, así que considerabais  a vuestra madre como una inoportuna cuya desaparición, real o simbólica,  deseaba vuestro inconsciente. Que no cunda el pánico, todos estamos en el  mismo barco y todos hemos conocido ese momento en nuestro existencia. Todos nosotros hemos estado en la piel de ese niño y hemos  atravesado esa etapa, más o menos felizmente, que se denomina el  complejo de Edipo. Algunos han conseguido salir bien del apuro y vive...

VISTA DE LA TORRE DE MONTAIGNE,  POR MI ALUMNA RUTH, DE 1º DE ESO

Sobre el Eros y la violencia de género Por José Pablo Feinmann Publicado en Página/12 , el 7 de junio de 2015 Versión digital de este texto en  Contratapa Freud, en el más profundo de sus libros, propone que la cultura surge de la represión de los instintos, que esa represión produce un malestar insoluble en las sociedades y que la historia se desarrolla en la modalidad de un antagonismo incesante entre los dos elementos constitutivos de la condición humana: la pulsión de muerte y el Eros. Entregado a un pesimismo que era el de los mejores sujetos de su tiempo (el ensayo es de 1930, sólo tres años antes de la llegada de Hitler a la Cancillería del Reich), termina por confesar el casi imposible triunfo de Eros sobre su enemigo: la pulsión de muerte. La que se establece entre Eros y pulsión de muerte no es una simple relación binaria. Los dos elementos están internamente sobredeterminados. Sin embargo, como tantos otros grandes pensadores, la propuesta es la de la lucha ...

Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot fer que siguin tal com jo les concebo, és suficient poder concebre una cosa sense una altra de manera clara i distinta per tenir la certesa que l’una és diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de l’omnipotència divina, es podria donar una cosa sense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé que existeixo i que m’adono que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és que sóc una cosa que pensa, concloc amb certesa que la meva essència rau solament en això: que sóc una cosa que pensa o una substància que no té per essència o naturalesa res més que pensar. I bé pot ser que jo tingui un cos estretament unit a mi […]; tanmateix, pel fet que d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix com a cosa que només pensa i és inextensa, i d’altra banda una idea distinta del cos com una cosa que només és extensa i no pensa, és clar que jo, és a dir, l’àn...

ARTÍCULO DE JORDI GRACIA SOBRE LA SITUACIÓN DE LAS HUMANIDADES EN EL MUNDO ACTUAL, PUBLICADO EN EL PAÍS , EL 24 DE ABRIL DE 2016.

ARTÍCULO DE ÓSCAR MARTÍNEZ SOBRE EL ESTADO DEL LATÍN Y LAS LENGUAS CLÁSICAS. PUBLICADO POR EL PAÍS , 24 DE ABRIL DE 2016.

PRIMERA ENTREGA DE LA SERIE "NADIE QUIERE A LOS FILÓSOFOS", PUBLICADA POR EL PAÍS  EL 24 DE ABRIL DE 2016. EN ESTA OCASIÓN PUBLICAMOS EL ARTÍCULO DE JORDI LLOVET TITULADO EL FIN DE LAS HUMANIDADES .

SIN DUDARLO, UN PROFESOR DE FILOSOFÍA SIRVE DE MODELO...

Históricamente, el trabajo se ha entendido como garante de necesidades básicas como la vivienda, la alimentación, el vestido, la educación o la sanidad, es decir, del resto de derechos económicos, sociales y culturales. Su relevancia en la vida cotidiana es tal que incluso la personalidad, la propia subjetividad, queda marcada por la ocupación (o la desocupación, claro). Por eso, a pesar de que las políticas neoliberales entiendan la fuerza de trabajo como una mera mercancía y de que tienda a verse como una obligación, no es de extrañar que la principal preocupación de la ciudadanía en el contexto actual sea el paro. Sin embargo, el problema es más profundo, entre otras razones porque tener un empleo ya no significa que se consiga estabilidad económica. Así, además de las históricas reivindicaciones de los movimientos sindicales (salario mínimo, ciertos niveles de seguridad…), ahora se demanda algo más: una vida vivible. Esta aspiración emancipatoria la trasmiten las reflexiones ...

El punt de partida de Stuart Mill és el principi d’utilitat : La bondat d’una acció està en relació amb la felicitat que procura, i a més amb la quantitat de persones que es poden veure afectades per aquesta acció. La felicitat no és un concepte abstracte, sinó quelcom concret: plaer, benestar, sentir-se bé un mateix; és un concepte vinculat a l’egoisme. La felicitat és un fi en si mateix, i la prova és que és desitjat com a tal. La felicitat com a fi és compatible amb altres fins morals, com la virtut, que no és negada pels utilitarismes, només posada en segon pla moral. Els fets i els conceptes morals han de ser avaluables en funció de les seves conseqüències, que han de poder ser també avaluables, mesurables i observables (això és positivisme, en el mateix sentit que Comte el va aplicar a la sociologia i el conductisme l’aplicà a la psicologia). L’ésser humà busca la major felicitat possible, el major grau de plaer. C...