FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Per a la Gestaltpsychologie , el cervell no agafa elements separats i els agrupa segons determinades lleis, sinó que organitza la percepció en forma de configuracions o totalitats, on els elements queden integrats sense poder considerar-se per separat. Aquesta mena d'organització de la percepció, previa a la formació de les idees, es desenvolupa segons les lleis de la gestalt . És important tenir present que en la percepció, el cervell transforma les dades dels sentits per acomodar-les a les seves exigències, encara que el resultat alteri la correspondència entre l'objecte percebut i la imatge generada pel cervell en la ment de l'observador. Bàsicament, el cervell: Organitza la percepció de manera que sigui estable, senzilla i consistent. Identifica contorns o perfils, que resalta per generar figures. Una figura és un element que destaca respecte dels elements que l'envolten. Separa la figura del fons. El fons és tot allò que no constitueix una figura...

Ch. Ehrenfels És una escola psicològica vinculada a la noció d'estructura. El seu nom deriva de l'alemany gestalt , que vol dir “figura”.  El primer a fer servir aquest nom va ser Christian Ehrenfels (1859-1932), filòsof austríac que en 1890 va fer servir aquest terme per referir-se a dades complexes dels sentits que no poden ser sentides immediatament: per exemple, una recepció aïllada de so no ens dóna una idea de cap melodia, que necessita quelcom més per ser captada, és a dir, que cal captar tots els components per esdevenir una gestalt o estructura completa. Ehrenfels també va aplicar aquesta teoria a la lògica i els nombres. A més, va desenvolupar l'anomenada teoria de valor , aplicada a la psicologia com a funció del desig: les persones assignen valor a certs objectes que esdevenen així els eixos de la seva vida social i ètica. La gestalt és una teoria de la percepció: no accepta que la percepció sigui el producte de la unió de sensacions o impressions aï...

Deixeble americà de Wundt, aposta per la primacia de la fisiologia en la investigació psicològica. Per això obre un laboratori a la Universitat de Cornell, d'orientació experimentalista, on estudia els procesos perceptius, com les sensacions, així com els pensaments, entesos com a estructures de la ment (categories organitzades que ens fan possible la comprensió de la realitat). Vol estudiar la ment com a estructura, però no tant com a fluxe sinó com a manifestació de conductes que es poden predir. Fa servir el mètode introspectiu per fer conscients els estats de la ments (però el plaer d'escoltar una música es dilueix quan hom intenta captar-lo).

ACTIVIDADES PARA PSICOLOGÍA

A partir d'aquí podem combinar les opcions segons un criteri més quantitatiu: Monisme: aquelles metafísiques on la realitat s'expressa només d'una manera, que exclou qualsevol altra possibilitat: o la realitat és material o és immaterial. Dualisme: aquelles metafísiques on la realitat conté dues formes diferenciades, totes dues en el mateix pla de realitat, és a dir, que totes dues són reals, que l'una no exclou l'altra. El millor exemple d'aquest tipus de teoria de la realitat és el dualisme de Descartes  (però no Plató) ( ampliació ).

Les diverses teories sobre la realitat que trobem a la història de la filosofia es poden diferenciar en dos branques principals: Materialisme: la nostra experiència del món remet a una realitat material, externa i objectiva (encara que les sensacions siguin subjectives). La realitat són els cossos (corporeitat), amb forma, límits, extensió, fets de matèria (cada corrent filosòfic materialista especificarà com és aquesta matèria i quina relació té amb nosaltres); amb això, el materialisme ha d'explicar què és la ment, quelcom immaterial, en relació amb la materialitat, que generalment s'interpreta com a fruit de la matèria. Problema, explicar la ment i la relació amb el cos:  tot podria ser un estat mental (H. Putnam) ,  problema ment-cos segons Nagel (la xocolata) , i  un cas real . Idealisme o espiritualisme:  la nostra experiència del món és una aparença, dades dels sentits en la nostra ment, però que no corresponen a la realitat. Si neguem la real...

És una de les qüestions fundadores de la filosofia occidental. D'una banda tenim  el que és o està , que es caracteritza per la seva permanència ; d'altra tenim la necessitat de fer compatible aquesta permanència amb el canvi o moviment que caracteritza el món físic. Com compatibilitzar aquests dos elements ha estat un dels primordials afanys de la filosofia, considerant que el seu punt de partida fou una noció senzilla del canvi: pas del ser al no-ser. Les possibles respostes a aquesta pregunta han condicionat tota la filosofia posterior. Qualsevol teoria sobre la realitat implica haver de respondre a aquestes qüestions: Aclarir la relació entre ser, existir, haver, estar (coses i fets). El fet que a l'aula hi hagi un rellotge, vol dir que aquest rellotge és real, que existeix, però en quin sentit existeix? Allò que pot ser pensat (la muntanya daurada, per exemple) és existent simplement pel fet de poder ser pensat (com a estat mental)? Un aclariment des de la per...

Primer de tot hem de definir la realitat, què entenem per realitat , per diferenciar-lo d'allò que no considerem real. D'entrada no val a dir que hi ha una oposició clara entre realitat i aparença, perquè encara que pensem que les aparences són subjectives podem dir que són una manifestació de la realitat en els nostres sentits. Podem admetre que hi poden haver dificultats per accedir a la realitat, però sense negar el paper clau dels sentits per interpretar-la. Tanmateix, podem dir que no hi ha una realitat objectiva més enllà de la nostra ment, i que la informació sensorial no es correspon amb cap realitat, però de cap manera podem negar l'existència de les aparences, sinó que les haurem de contemplar com a part inevitable de l'engany. Les aparences són, doncs, un intermediari entre la nostra ment i el món, encara que no tinguem clar què és allò real, si la nostra ment o el món. Definirem la realitat com “la totalitat d'allò que existeix” (sigui el que sigui)....

Roger Scruton distingeix entre història de la filosofia i història de les idees : Una idea puede tener una historia compleja e interesante, aun cuando carezca de valor para cualquier filósofo. Por ejemplo, la idea de que hay más de un dios. De la misma manera, una idea puede tener un denso contenido filosófico pero no debe su influencia a su verdad, sino al deseo de los hombres de creen en ella. Por ejemplo, la idea de redención. Para formar parte de la historia de la filosofía una idea debe poseer una significación filosófica intrínseca, capaz de despertar el interés del hombre contemporáneo y de representar algo discutible y hasta verdadero. Para formar parte de la historia de las ideas sólo se requiere que una idea en cuestión tenga influencia histórica en los asuntos humanos. […] Sin duda, procede adecuadamente el historiador de la filosofía que se ocupa de la ética de Kant e ignora Sobre la voluntad sometida de Lutero, aun cuando, desde el punto de vista histórico, la primera...

SRINIVASA RAMANUJAN RAMANUJAN I LALITHA GODFREY HAROLD HARDY JOHN EDENSOR LITTLEWOOD PERCY MACMAHON BERTRAND RUSSELL WITTGENSTEIN EN CAMBRIDGE

Antecedent o pioner de l'estructuralisme, des d'una perspectiva filosòfica anomenada pragmatisme (o utilitarisme), segons la qual, la veritat deriva de l'ús o la utilitat. Germà del novelista Henry James, era un tipus interessat per tot: filosofia, lingüística, ètica, ciència, fenòmens paranormals, etc. El seu interès per a psicologia (compartit amb altres disciplines i àmbits del pensament) data de 1872, quan va ocupar un lloc de professor de la fisiologia a Harvard, i va començar a ensenyar psicologia fisiològca, en comptes de ciència mental , en referència a la filosofia de la ment (o fins i tot a la teologia de la ment, que era el que es feia en les universitats americanes en aquell moment). De fet, James va ser pioner en la nova psicologia americana: “la primera conferència sobre psicologia a què vaig assistir la vaig donar jo”, va dir. James va fer passar la psicologia des de la reflexió pura al laboratori (1875, a Cambridge, Mass.), en el mateix estil que Wund...

Segons Piaget, “una estructura és un sistema de transformacions que comporten lleis en tant que sistema”, en oposició a les propietats dels seus elements constitutius, en tant que elements. Aquesta definició és tan genèrica que serveix per aplicar-se a diversos tipos d'estructures: ·         Materials ·         Lògiques ·         Físiques ·         Biològiques ·         Psicològiques ·         Socials ·         Lingüístiques  Tota estructura pot suportar canvis sense alterar-se el seu sistema intern. Pero les estructures no són objectes, realitats tangibles, sinó formes a través de les quals s'articulen les realitats. Una estructura és una entitat composta per elements analitzables que no poden ser considerats en sí mat...

Estudia pacients que poden articular paraules, però són incomprensibles per als altres, i tenen dificultats per entendre el que diuen els altres. És l' afàsia sensorial . Wernicke va veure que presentaven una lesió en el lòbul temporal esquerre, però darrere de l'àrea de Broca. Aquesta zona és ara coneguda com a àrea de Wernicke . Aquestes investigacions han permès començar a establir amb seguretat determinades zones cerebrals associades a funcions mentals. Avui és possible veure en viu tot això, gracies a les noves tècniques de radiodiagnòstic (TAC, resonància magnetica, etc.).

Fa servir el mètode d'anàlisi clínica del cervell de pacients morts que haurien patit alguna malaltia mental diagnosticada previament. Això és molt diferent de provocar danys en un cervell normal. La idea va venir pel fet que Broca va trobar-se amb un malalt que presentava greus problemes de parla, tot i que entenia el que li deien. Quan va morir, Broca va trobar en el seu cervell una lesió en el lòbul temporal esquerre. Aquesta lesió és típica en aquests casos, i la zona afectada es coneix actualment com a area de Broca ; la dolència s'anomena afàsia de Broca o motora .

Estableix un nou mètode d'observació del cervell: l'ablació en viu, que consisteix a extirpar una part de teixit cerebral per després observar les conseqüències d'aquesta eliminació. Si després de l'operació, el subjecte manifesta alguna dificultat, problemes per caminar, per exemple, podem pensar que aquesta zona està relacionada amb les funcions motores. Aquest mètode és problemàtic: ja que no es pot aplicar sobre éssers humans, serà sobre animals (coloms), però no tenim la certesa que hi hagi equivalència entre les zones dels animals i les zones humanes. A més, en treure teixit, en realitat no estem segurs de no haver danyat zones adjacents. No obstant, Flourens va descobrir indicis significatius: Els coloms sese cerebel no poden volar. Els coloms sense cortex poden volar i moure's, pero queden en un estat vegetatiu, no volen volar. Aquests resultats mostren que hi ha zones relacionades amb funcions, pero desmenteixen la frenologia, que considerav...

Va relacionar les zones cerebrals amb funcions mentals, a partir de l'estudi sistemàtic de l'anatomia cerebral. Gall era cirurgià, i va desenvolupar noves tècniques de dissecció del cervell. Les seves propostes van ser atrevides i controvertides: Descobreix la funció col·lateral , es a dir, que cada hemisferi cerebral controla la part oposda del cos. Els hemisferis cerebrals estan connectats (cos callós). Les circumvolucions cerebrals són peculiars en cada espècie, i semblants en tots els subjectes d'una mateixa espècie. D'aquí surt la idea que hi ha zones concretes associades a determinades funcions mentals. Frenologia , moviment pseudocientífic que proposa que es poden identificar les capacitats mentals i el caràcter d'una persona mitjançant la palpació del seu crani, perquè les funcions cerebrals tenen una localització exacta que es manifestarà en un desenvolupament físic del teixit cerebral, que afectarà a la f...

Al 1879, Wilhelm Wundt (1832-1920) funda el primer laboratori de psicologia experimental, a la Universitat de Leipzig, segons el model de les ciències naturals de l'època. Wundt és fisiòleg, estudia els procesos biològics de l'organisme. Ha treballat amb el fisiòleg Helmholtz, amb qui va aprendre tècniques de treball en laboratori sobre sensació i percepció. La seva carrera universitària, condicionada per aspiracions acadèmiques fallides, el porta a dedicar-se a l'experimentació sobre les reaccions del cos humà davant determinats estímuls, que intenta mesurar amb màquines dissenyades a propòsit. I l'associacionisme britànic li resulta molt adient. Vol fer una ciència exacta, una psicofísica , basada en l' experiència immediata mesurable, allò que el subjecte rep directament del món exterior sense una elaboració mental, i que podem observar i quantificar: temps de reacció a estímuls sonors, visuals, tàctils, etc. De manera que només pot atendre a fenòmens consci...

Fins al segle XIX no es pot parlar d'un desenvolupamet científic en la psicologia, tenint present el punt de partida dels associacionistes britànics. Aquests estudis estaven condicionats per les limitacions dels seus resultats a la suposada relació de causa-efecte entre estímuls i respostes, és a dir, que es dedicaven a mesurar temps i intensitats de reaccions en les persones observades, sota control de màquines. Aquestes investigacions responen al que es coneix com a model caixa negra . A meitat del segle XIX trobem els estudis de l'anatomista alemany Ernst Weber (1795-1878), que els dedica a la relació entre intensitat i estímul en la percepció, la fisiologia dels òrgans sensorials. Va estabir el concepte d' umbral , és a dir, el punt a partir del qual podem advertir els estímuls externs o podem distingir entre estímuls semblants: per exemple, la distància mínima que cal per distingir entre dos punts de pressió sobre la pell, o la diferència entre dos pesos molt sembl...

DOS DOCUMENTOS SOBRE LAS LEYES DE LA GESTALT PDF 1 PDF 2