PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 16 d’abril de 2018

DEFINICIÓ DE CULTURA

Cultura és tot allò que s'aprèn socialment, per transmissió d'uns als altres, mitjançant el llenguatge i altres formes de comunicació (de vegades no cal el llenguatge per saber com s'han de fer les coses dintre d'una comunitat determinada, només cal mirar i imitar, com varen fer els homo erectus per aprendre a tallar la pedra i fer eines).

"La cultura es pot entendre com un conjunt relativament integrat d'idees, valor, actituds, assercions ètiques i maneres de viure, disposades en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins una determinada societat, de manera que ordenen la conducta dels seus membres" (Salvador Giner, Sociologia, Barcelona, Península, 1979, cap. 3).

La cultura, en un sentit més extens, no és exclusivament humana. L'existència de la societat és prèvia a l'existència humana. La majoria dels animals viuen en societat. La societat humana té un elevat grau de complexitat, però reprodueix les característiques de les poblacions animals: especialització, solidaritat, continuïtat. Compartim també amb les espècies animals no sols la base de la conducta instintiva, l'instint de supervivència, sinó també algunes capacitats d'aprenentatge, ja que els animals poden aprendre conductes noves mitjançant la interacció, la imitació o el sistema d'error/encert. Ara bé, en els animals aquests processos són molt rudimentaris.
Els investigadors han descobert certs casos d'estratègies culturals entre els ximpanzés:

Washoe, una femella de ximpanzé, va aprendre 160 signes estandarditzats del llenguatge de signes americans. Washoe va ser capaç d' utilitzar aquests signes d' una manera productiva. Primer va aprendre el signe d'obert amb una porta concreta, i després va ampliar espontàniament el seu ús més enllà del context inicial d' ensinistrament, primer a totes les portes tancades i, a continuació, a recipients tancats tals com frigorífics, calaixos, carteres, caixes i pots. Quan Susan, una ajudant d'investigació, va trepitjar la nina de Washoe, aquesta va trobar moltes maneres de dir-li el que pensava: A dalt Susan; Susan a dalt; meu, si us plau, a dalt; dóna'm bebè; si us plau sabata; més meu; a dalt si us plau; Si us plau, a dalt; més a dalt; bebè a baix, sabata a dalt; bebè a dalt; si us plau, puja... (Harris, Marvin, Antropologia general, pàgs. 418 - 419).

Els científics de l'Institut d'Investigació de Primats han pogut observar el procés real mitjançant el qual es difonen les innovacions culturals d'un individu a l'altre i passen a formar part de la cultura d una manada sense que hi hagi intervingut la transmissió genètica. Per tal d'atreure les mones més a prop de la vora per a poder-les observar amb més facilitat, es van deixar batates a la platja. Un dia de l'any 1953, una femella jove va començar a rentar la sorra de les batates, submergint-les en un petit rierol que corria per la platja. Aquesta conducta de rentat es va difondre per tot el grup i va substituir gradualment l'hàbit anterior de gratar (Harris, Marvin, Antropologia general, pàgs. 74-75).

Hi ha un fet cabdal que distingeix l'ésser humà de l'animal: la cultura, un fet peculiar de l'espècie humana que és pot definir inicialment com la manera humana de satisfer les exigències biològiques. Alguns etòlegs i sociobiòlegs consideren que tot fenomen humà d'aparença no biològica es pot reduir a uns suposats orígens biològics. Segons un destacat etòleg, Wilson, la majoria dels aspectes de la vida humana es basen directament en la biologia.
  • Hi ha un investigador, Frans de Waal, que parla d'un cert sentit ètic entre els animals: ètica animal.
  • Més informació sobre teories de comunicació animal: Watanabe i altres.


Per a posar un exemple veurem com s'expliquen les relacions entre els sexes:
L'estratègia reproductiva seria una pauta de comportament adquirida mitjançant la selecció natural que afavoreix la supervivència de la descendència. La inversió en la reproducció que fan les dones és superior a la que fan els homes, així elles no malgastaran la seva inversió mantenint relacions sexuals amb molts companys, el seu interès serà la supervivència de la descendència. Per una altra banda, l'estratègia dels homes és molt diferent, el seu interès és mantenir relacions sexuals amb moltes dones per maximitzar la possibilitat de fecundació i dedicar-se després a altres ocupacions. Els sociobiòlegs suggereixen que aquí està l'explicació de les diferències de comportament sexual entre homes i dones, i també de les violacions.

La sociologia rebutja aquests reduccionismes, en el comportament humà es combinen els factors biològics amb els socials. Cap fenomen que interessi la sociologia és del tot biosocial o del tot sociocultural: ambdós factors són sempre presents. La sociologia tendeix a subratllar l'angle sociocultural.

La cultura no es transmet genèticament, però sí estem genèticament programats per aprendre i conservar els aprenentatges socials, perquè som una espècie gregària i imitadora. Tot i això es parla de l'efecte Baldwin.

La informació es conserva dintre del grup per:
·        La memòria individual i col·lectiva, per transmissió oral
·        Mitjançant els diversos sistemes d'escriptura
·        Mitjançant diversos materials, des de les tauletes de fang fins els sistemes digitals

Podem definir més acuradament el concepte de cultura així:
  • Una cultura consisteix en els modes socialment adquirits de pensar, creure i actuar compartits pels membres d'una determinada comunitat. Aquesta cultura es manifesta mitjançant els productes que genera: artefactes, rituals i creences, modes de organització social, política, sexual, econòmica, així com altres productes més sofisticats: escriptura, música, etc.

Podem parlar també de patrons de conducta i de pensament, que posseeixen certa estabilitat o permanència en el temps, dins d'una determinada comunitat.


Auto Cad Tutorials