PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 9 d’abril de 2018

LA SOCIOLOGIA SEGONS WEBER


Weber vol fer una ciència social que sigui objectiva, una ciència de la realitat però en la seva dimensió cultural, és a dir, lliure de tota valoració moral, que només vulgui trobar patrons significatius en l'acció humana i en les relacions socials. No obstant, això no suposa abstenir-se d'un compromís moral i polític fora del treball acadèmic, però dintre cal mantenir una estricta neutralitat. Ha de ser una ciència objectiva, però la seva objectivitat no és el fruit d'un mètode empírico-inductiu, com és el cas de les ciències naturals, sinó que exigeix una pura descripció de tot allò immediat en la vida social i al llarg de la història, per arribar a establir tipus ideals explicatius i ordenadors.
Tanmateix, és molt difícil estar lliure de valoracions, perquè l'estudi social és també un estudi de valors, cosa que dificulta aconseguir separar els propis valors dels que s'han d'analitzar, perquè és inevitable aplicar-los per discrimiar els fets o fenòmens sobre els quals es realitza l'estudi social, i finalment perquè la comprensió de les motivacions humanes suposa entrar en la ment i els sentiments que motiven les accions de les persones, els actors socials, mitjançant la pràctica de l'empatia social. Aquests són, doncs, els obstacles per a una anàlisi sociològica que vulgui ser objectiva.
Per a Weber, el tret distintiu de les relacions socials és aquell que es manifesta quan les persones actuen en determinades accions col·lectives amb un sentit determinat. Aquest sentit pot er molt complex i només es fa intel·ligible en comprendre els aspectes subjectius d'aquestes activitats interpersonals: les creences que donen sentit a les accions. Per exemple: com es manifesta en l'estudi de la relació entre l'ètica protestant i el naixement del capitalisme financer a l'Alemanya del segle XVII, que exemplifica l'afinitat entre la visió calvinista del món i la motivació dels emprenedors alemanys.
Tot això vol dir que en l'acció humana hi ha un càlcul racional però també uns aspectes emocionals i valoratius que el condicionen. A diferència de Marx, creu que les idees poden ser causes de les accions, en paral·lel a les condicions materials de la societat (economia).

Els tipus ideals
Per superar aquest obstacles, Weber proposa l'estudi de l'acció en terme causals, de motivacions, però a la vegada considerant-la en relació als símbols comuns o signifiacions estàndars que les accions comporten. Es tracta de relacions l'acció amb determinades tipologies, és a dir, allò que és comú en les accions de les persones, patrons d'acció que poden ser compartits, verificats i sotmesos a lleis científics.
Aquestes tipologies es construeixen sobre la base dels tipus ideals, que són models simplificats de les activitats socials. Serveixen per interpretar la conducta humana en sentit col·lectiu. Però no s'ha de pensar que l'adjectiu ideal tingui una connotació valorativa o moral, sinó que es refereix al fet que és una construcció mental, una extrapolació per poder comprendre millor la conducta observable. Els tipus socials són estereotips significatius que, tot i exagerar alguns aspectes de la realitat poden servir pre classificar els fenòmens socials i formular connexions causals verificables empíricament, i mostrar que existeix una connexó significativa entre creences i valors i altres fets socials observables, per exemple, l'ús que va fer Weber d'un tipus social com el “protestant alemany”, que és una forma simplificada i incompleta del que suposa ser protestant alemany, però que en la seva simplificació ajuda a fer comprensible el fenòmen complex i col·lectiu del protestantisme i la seva relació amb l'activitat econòmica a Alemanya.
La sociologia, per tant, ha de ser conscient que l'ús de tipus ideals no dóna una correspondència amb la realitat social, són construccions racionals sobre la realitat que exclouen algus elements irracionals, i no deixen d'estar codicionats per la referència a la realitat empírica. Cada tipus o model és correcte dintre dels límits imposats per la seva pròpia realitat.


Auto Cad Tutorials