LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL

Avui en dia existeixen trets culturals presents a llocs molt diferents del planeta: beure Coca-Cola, fumar, determinats estils de vestir, per una altra banda trets molt específics d’ un país es poden trobar fora d’aquest: restaurants exòtics, begudes, modes de vestir, estils d’habitatge, pràctiques religioses, música... Dins d’ un mateix país i entre els seus habitants també es pot trobar aquesta diversitat: bars de tapes i tavernes basques a Catalunya, “Tablaos” Flamencs a Barcelona. Mai més que avui han estat relacionades les cultures degut al flux global de béns i serveis, les comunicacions internacionals i les migracions.

Tots aquests factors han generat més igualtat cultural i al temps més diferències. Les societats més pobres han restat aïllades, altres s’han integrat en la cultura global, són les més flexibles i obertes que tenen “una certa disposició a la diversitat... a la coexistència de diverses cultures en la mateixa experiència individual (...) a relacionar–se amb l’altre) a obrir–se a experiències culturals divergents (...) a cercar contrast en lloc d’uniformitat (...) a sortir endavant i trobar–se un espai escoltant, observant, intuint i reflexionant” (Ulf Hannerz).

Però aquesta teoria té limitacions. Els fluxos de béns, serveis i persones estan molt desequilibrats. Les zones urbanes estan més interconnectades que les rurals i el poder econòmic i militar d’Europa i EUA fa que la seva influència cultural sigui molt forta, en prejudici d’altres zones del món. Aquest fet pot provocar reaccions de tancament i fins i tot retrocés cultural entre els qui se senten agredits , podria servir d’exemple extrem el cas d’Afganistan o l’extensió dels corrents més radicals de l’Islam.

La tesis de la cultura global sembla suggerir que tothom té les mateixes possibilitats de comprar béns i serveis en el mercat global i d’ accedir a la informació. En realitat a una gran part del món els nivells de pobresa fan que ni tan sols estiguin cobertes les necessitats bàsiques. Les manifestacions culturals fora del seu lloc d’origen, no necessàriament tenen el mateix significat: la roba ampla i caiguda dels adolescents “pijos” de Catalunya, imita la roba dels nens pobres dels guetos que han d’utilitzar la dels germans grans i la dels presidiaris, que porten els pantalons caiguts perquè, per seguretat, no poden portar cinturons. La moda de la faldilla sobre el pantaló imita la roba de les noies de classe treballadora dels EUA que porten davantals.

A la coexistència de trets culturals generals al costat de cultures o trets culturals molt específics i tancats i a la reinterpretació que una cultura fa dels trets culturals d’una altra, alguns li diuen: glocalització. Aquest terme s’utilitza per moviments que pensen treballar el que és global des del que és local.