PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 10 d’abril de 2018

WEBER I EL PODER POLÍTIC


Segons Weber, l'ordre social és el resultat de l'acceptació de la legitimitat de qui ostenta el poder. L'acceptació és una forma de creença: l'individu obeeix perquè creu que qui mana pot fer-ho, creu que hi esta legitimat.
La presència d'una autoritat reconeguda és pròpia de totes les formes complexes de relació (en les formes simples pot funcionar la solidaritat, els llaços familiars, etc.). L'autoritat, aconseguir obediència, deriva del reconeixement de la legitimitat de qui mana. L'autoritat política, de l'Estat, es reconeguda com a l'única que pot exercir la força coactiva legítimament, segons tres tipus:
  • Autoritat tradicional, basada en l'acceptació de qui mana pel caràcter sagrat de les normes que regulen les relacions polítiques, inqüestionables pel fet d'estar vigents durant molt de temps o perquè han estat sancionades per la divinitat.
  • Autoritat carismàtica, basada en la reverència vers els líders militars o religiosos, que són obeïts a causa de la legitimitat que la seva persona comporta davant els altres, a causa de la seva conducta excepcional: santedat, heroisme, etc. És una autoritat temporal, de curt recorregut, transitòria i revolucionària.
  • Autoritat racional, que descansa en la creença en la legalitat de les normes, incloses aquelles que especifiquen qui té dret a manar, sota la idea de pacte, d'acord amb un procediment acceptat o consentit. És un ordre impersonal, on qui mana està sotmès també a les regles que determinen comho ha de fer, si vol mantenir la seva legitimitat per manar. En aquest model caldria inscriure les formes burocràtiques d'organització del poder politic, exemples de racionalitat mecànica i impersonal, basat en una jerarquia de funcionaris amb funcions ben definides que engeguen una cadena d'ordres executives sota unes regles estrictes de procediment. Aquests elements burocràtics poden diferenciar-se en diferents esferes, amb laseva particuar estructura de control, i entre les quals pot haver competència o conflictes.





Auto Cad Tutorials