FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Avui en dia existeixen trets culturals presents a llocs molt diferents del planeta: beure Coca-Cola, fumar, determinats estils de vestir, per una altra banda trets molt específics d’ un país es poden trobar fora d’aquest: restaurants exòtics, begudes, modes de vestir, estils d’habitatge, pràctiques religioses, música... Dins d’ un mateix país i entre els seus habitants també es pot trobar aquesta diversitat: bars de tapes i tavernes basques a Catalunya, “Tablaos” Flamencs a Barcelona. Mai més que avui han estat relacionades les cultures degut al flux global de béns i serveis, les comunicacions internacionals i les migracions. Tots aquests factors han generat més igualtat cultural i al temps més diferències. Les societats més pobres han restat aïllades, altres s’han integrat en la cultura global, són les més flexibles i obertes que tenen “una certa disposició a la diversitat... a la coexistència de diverses cultures en la mateixa experiència individual (...) a relacionar–se amb l’a...

Els Onacirema La creença fonamental que forma la base de tot el sistema sembla ser que el cos humà es lleig i que la seva tendència natural és cap a la debilitat i la malaltia. Empresonat en aquest cos, l única esperança de l'home és poder apartar-se d'aquestes característiques mitjançant l'ús de poderoses influències del ritual i la cerimònia. Cada llar té un o més altars dedicats a aquesta finalitat... El lloc central de l'altar l'ocupa una caixa o bagul construït a la paret. En aquest bagul es guarden nombrosos amulets i pocions màgiques sense els quals cap nadiu creu poder sobreviure. Aquestes preparacions les elaboren diferents especialistes. Els més poderosos són els curanders, l'assistència dels quals cal recompensar amb múltiples regals. Tanmateix els curanderos no proporcionen pocions curatives als seus clients, sinó que decideixen sobre els ingredients i després els escriuen en una llengua antiga i secreta. Aquesta escriptura la comprenen únicamen...

Definim l'acció moral com aquella intervenció humana, realitzada de forma lliure, conscient i voluntària, amb efectes i conseqüències observables sobre l'entorn de l'agent, i que es pugui jutjar moralment, que sigui susceptible d'aprovació o condemna pels altres, segons unes determinades normes, principis o valors socialment acceptats. Quant a l'aprovació de l'acció, es considera essencial que els valors de referència tenen un origen social, tot i que podem pensar que l'aprovació o desaprovació d'una acció moral pot ser un acte del propi sobjecte agent, que es valora a si mateix, segons la seva consciència moral, segons uns pricipis assumits racionalment, o d'acord amb un certs sentiments morals. En tot cas, hem d'admetre que tots els valors que l'individu faci servir per a si mateix, tenen un origen social, i quan l'individu s'autoavalua, reflecteix en la seva valoració els valors morals de la seva societat. Pregunta: un nàufra...

Definim l'acció humana com la intervenció voluntària i intencionada d'un ésser humà en el decurs dels esdeveniments que hi ha al seu voltant, en tant que produeix una alteració observable en l'estat de les coses. Hem de considerar que tota acció humana ha de generar conseqüències, encara que no en siguem conscients; però aquests efectes han de poder ser observables perquè els considerem com a tals. També ha d'haver un  agent , causant dels efectes, una persona que actua, per intervenció o omissió, de forma voluntària i intencionada. Així que les accions involuntàries o inconscients no es poden considerar accions en sentit estricte. Per identificar una acció humana cal considerar algunes de les seves característiques definitòries: Voluntat d'intervenir o no intervenir (omissió voluntària). Cal comptar amb el caràcter subjectiu de la intencionalitat. Cal que la conducta de l'agent sigui observable, que és la manifestació objectiva de la seva intencion...

La cultura és el resultat de l'acció social humana. Cultura és tot allò que esdevé com a resultat de l'acció social humana, allò que es fa col·lectivament (costums, formes de fer) i que s'aprèn socialment, per transmissió d'uns als altres, mitjançant la imitació, el llenguatge i altres formes de comunicació (de vegades no cal el llenguatge per saber com s'han de fer les coses dintre d'una comunitat determinada, només cal mirar i imitar, com varen fer els homo erectus per aprendre a tallar la pedra i fer eines). Així que podem parlar de cultures pre-verbals o pre-lingüístiques. La cultura es pot entendre com un conjunt relativament integrat d'idees, valor, actituds, assercions ètiques i maneres de viure, disposades en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins una determinada societat, de manera que ordenen la conducta dels seus membres (Salvador Giner, Sociologia , Barcelona, Península, 1979, cap. 3) . Una altra, de Gustav Klemm...

Segons Weber, l'ordre social és el resultat de l'acceptació de la legitimitat de qui ostenta el poder. L'acceptació és una forma de creença: l'individu obeeix perquè creu que qui mana pot fer-ho, creu que hi esta legitimat. La presència d'una autoritat reconeguda és pròpia de totes les formes complexes de relació (en les formes simples pot funcionar la solidaritat, els llaços familiars, etc.). L'autoritat, aconseguir obediència, deriva del reconeixement de la legitimitat de qui mana. L'autoritat política, de l'Estat, es reconeguda com a l'única que pot exercir la força coactiva legítimament, segons tres tipus: Autoritat tradicional, basada en l'acceptació de qui mana pel caràcter sagrat de les normes que regulen les relacions polítiques, inqüestionables pel fet d'estar vigents durant molt de temps o perquè han estat sancionades per la divinitat. Autoritat carismàtica, basada en la reverència vers els líders militars o rel...

A partir dels tipus ideals, com a models de conducta individual, Weber estableix una classificació (i això sembla psicologia social): Tipus objectiu-racional, equivalent a una ment instrumental o utilitarista, basat en el càlcul dels efectes de l'acció. Tipus valoratiu-racional, equivalent a una ment que s'adreça a uns principis valoratius que condicionen la seva acció, i calcula els mitjans per aconseguir la realització d'allò que s'ha valorat con a fi. Tipus afectiu-emotiu, equivalent a una conducta dominada pels sentiments, és a dir, per instàncies no racionals. Tipus tradicionalista, equivalent a una ment adaptada a les pràctiques establertes i a una autoritat existent que les legitima. Amb aquestes tipologies individuals, Weber construeix un quadre de relacions, interaccions i agrupaments socials. En aquestes relacions socials, unitats significatives a efectes de la investigació empírica, el que interessa es resaltar els elements ...

Weber practica la sociologia descriptiva, interessat a establir una teoria sociològica de la cultura, per les manifestacions culturals i religioses i la seva relació amb les formes econòmiques i socials, fins arribar a tocar la filosofia de la història, perquè aquestes manifestacions caracteritzen cada període històric. Això és el fons de L'ètica protestant (1904), en la que Weber mostra la relació que hi ha a Alemanya entre l'èxit del emprenedors de base protestant en l'època inicial del protestantisme. És una constatació estadística. Weber atribueix aquesta relació entre desenvolupament capitalista i religiositat a la idea calvinista de predestinació, a l'assumpció d'una ètica del treball constant, de l'estalvi i l'ascetisme en la vida quotidiana, la generació d'un determinat caràcter psicològic que afavoreix una ràpida acumulació de capital, base del desenvolupament del capitalisme financer en aquest país. Per a Weber, el capitalisme va sorgir d...

Weber vol fer una ciència social que sigui objectiva, una ciència de la realitat però en la seva dimensió cultural, és a dir, lliure de tota valoració moral, que només vulgui trobar patrons significatius en l'acció humana i en les relacions socials. No obstant, això no suposa abstenir-se d'un compromís moral i polític fora del treball acadèmic, però dintre cal mantenir una estricta neutralitat. Ha de ser una ciència objectiva, però la seva objectivitat no és el fruit d'un mètode empírico-inductiu, com és el cas de les ciències naturals, sinó que exigeix una pura descripció de tot allò immediat en la vida social i al llarg de la història, per arribar a establir tipus ideals explicatius i ordenadors. Tanmateix, és molt difícil estar lliure de valoracions, perquè l'estudi social és també un estudi de valors, cosa que dificulta aconseguir separar els propis valors dels que s'han d'analitzar, perquè és inevitable aplicar-los per discrimiar els fets o fenòmens s...

Aleshores, què és una cultura? Una cultura consisteix en els modes socialment adquirits de pensar, creure i actuar entre els membres d'una determinada comunitat. Resposta que completem així: Una cultura és també allò socialment après que constitueix formes de vida (conductes, pensaments) en una societat determinada, i abasta tots els aspectes de la vida col·lectiva i individual. El cas és que diferents agrupaments humans, al llarg de la història, han acabat constituint formes de vida, cultures, que s'han anat desenvolupant separades unes d'altres, resultat del qual és la diversitat cultural apreciable en el món. En aquest univers cultural hem de parar atenció en alguns aspectes: Dinamisme: tendència de les cultures a interferir amb les altres, llevat que l’aïllament geogràfic sigui un impediment absolut. Algunes cultures presenten una major capacitat d'expandir-se en el temps i l'espai, superant els límits dels territoris de les altres cultures...

L'ésser humà té dues dimensions: la natural (física) i la cultural (social lingüística, etc.). Són dues dimensions que interaccionen i de vegades entren en conflicte, però que de cap manera no es poden separar, l'ésser humà no es pot entendre sense les dues a la vegada. Quins són els elements que composen aquesta primera dimensió, la natural: Conductes reflexes: actes o moviments automàtics, de caràcter senzill, que generalment són respostes a estímuls externs i estan vinculats a la supervivència: mamar, xuclar, plorar, tossir, treure la mà del foc, vòmit, etc. Instints: provoquen conductes més complexes i elaborades, tot i que responen també a la programació genètica i fisiològica. Parlaríem de l'instint sexual, de conservació, etc. No obstant, alguns instints es poden regular des de l'entorn, és a dir, les conductes es poden  modificar o reprimir per la influència social i cultura a què estem sotmesos pel fer de viure en...

Cap al 1900, Gabriel Tarde és una de les figures més reconegudes dintre del món intel·lectual francès. Va ser un investigador versàtil, sociòleg i criminalista de prestigi en el seu temps. Els seus treballs sobre les masses i l'opinió pública en la política moderna van ser essencials per al desenvolupament de la sociologia nordamericana. Tanmateix, la seva obra va ser progressivament eclipsada en bona mesura per l'hegemonia de les tesis de Durkheim en el pensament social europeu. No obstant, segons Manuel Delgado , cal recuperar la figura de Tarde: l'actualitat de les seves intuïcions, la connexió que estableix entre sociologia, psicologia, economia i filosofia, i els vincles que hi trobem amb certs posicionaments polítics actuals, han renovat l'interès per aquest pensador. Tarde ha començat a ser redescobert com a precursor dels moderns estudis sobre la difusió de la informació i les relacions socials en xarxa, a més d'inspirador d'una sociologia més centr...