PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 26 d’octubre de 2015

APUNTS BIOGRÀFICS DE PLATÓ

Per a la biografia de Plató disposem de diverses fonts antigues:


  • Les seves Cartes, sobre tot la VII, però també la III, la VI i la VIII.
  • Textos de cronistes com ara Plutarc, que va dedicar una de les seves Vides paral·leles a Dió.
  • El text de Diògenes Laerci dedicat a Plató en les seves Vides.
  • Jenofont, Records de Sòcrates, quant a la relació entre aquest i Plató.
  • Olimpiodoros, Comentari sobre el Gòrgies de Plató.
Bust de Plató, còpia del segle IV d. C.


BIOGRAFIA
  • Plató va néixer el 427 a. C., poc després de la mort de Pericles, i coincidint amb l'arribada de Gòrgies a Atenes.
  • De família aristocràtica, vinculada a l'últim rei de la ciutat, Codro.
  • En acabar la guerra amb Esparta, alguns familiars seus varen participar en el govern dels Trenta Tirans (404), imposat pels vencedors: Críties i Càrmides.
  • Per la posició social de la seva família, Plató va rebre l'educació que corresponia a un jove ric, basada en els valors aristocràtics. Va participar en les últimes etapes de la guerra amb Esparta, com a cavaller. Després, la seva proximitat als nus governants va afavorir que entrés en la política, on va constatar la manca d'escrúpols dels seus familiars, que establiren un període de terror i persecució dels antics dirigents demòcrates.
  • En la seva formació filosòfica varen intervenir mestres com Cràtil, de tarannà heracliteà poc brillant de qui va conservar la desconfiança vers les aparences (canviants); després va conèixer Sòcrates, de qui va ser el deixeble més avançat i li marcà la direcció definitiva de seu pensament.
  • En 403 es restaura la democràcia, i Plató confia en la moderació dels nous dirigents, com Trasíbul. Però el procés contra Sòcrates, el seu mestre, iniciat en aquest moment, per acabar en la seva condemna en 399, va acabar de desenganyar el jove Plató de la política pràctica i el va fer tornar a la filosofia (sense oblidar la política, és clar).
  • En 399, a la mort de Sòcrates, els seus seguidors han de fugir de la ciutat. En el seu cas també comptava el fet d'estar relacionat amb la família dels Trenta Tirans, per la qual cosa també era sospitós polític.
  • Ell i altres seguidors de Sòcrates marxaren cap a Mègara, on Euclides havia establert una escola socràtica anys enrere. Compte, que no és l'Euclides geòmetra (esbrinar qui es). Però Plató no es troba còmode en aquest ambient, on hi ha un esperit de lluita per obtenir l'herència intel·lectual del mestre, que ell creu seva.
  • Viatja a Creta i Cirene, on es troba amb Theodoros, geòmetra pitgòric. Torna a Atenes el 396.
  • En 390 inicia el primer viatge a Sicília (en farà dos més). Primer farà escala a Tarent, on es troba amb Arquites, un altre matemàtic pitagòric, que a més governa la ciutat ili proporciona nombrosos contactes. No cal dir que el pitagorisme va tenir força importància en el desenvolupament del pensament madur de Plató.
  • Següent parada: Siracusa, entre 388 i 387. Allà governa Dionisos I el Vell, i Plató entra en contacte amb la cort, on coneix Dió, cunyat del tirà i home de confiança seu. Entre Plató i Dió neix una relació sentimental que durarà la resta de les seves vides, cosa que explica parcialment els altres dos viatges que Plató farà a Siracusa.

  • Dió comença a assimilar la filosofia platònica, encara en procés de maduració, i sembla disposat a aplicar-la a la política de la ciutat, mitjançant l'educació del tirà Dionisos I. El cas és que Plató va ser molt crític amb el tirà i va caure en desgràcia, per la qual cosa va ser expulsat de Siracusa sota engany: Plató pensava que fugia cap a Esparta, però en realitat el portaven a Egina per ser venut com a esclau. Va tenir la sort que el va reconèixer un amic, Aniceris, que el va comprar i el va alliberar. Això va passar a l'estiu de 387.
  • Amb l'import del rescat que Aniceris no va voler acceptar, Plató va comprar uns terrenys a prop del temple dedicat a l'heroi Akademos, a Atenes, on va instal·lar se seva escola, l'any 387, anomenada per aquest motiu l'Acadèmia. Impartirà les seves classes als jardins del temple. Pretén competir amb una altra escola, la de retòrica d'Isòcrates, però Plató no ensenyarà retòrica sinó filosofia.

  • Entre 366 i 365 Plató emprèn el segon viatge a Siracusa. Acaba de morir Dionisos el Vell i ara governa el seu fill, Dionisos II el Jove, i és una oportunitat d'educar un tirà en la filosofia platònica, en aquest moments totalment desenvolupada. Així que Dió el convens per tornar a l'illa. Plató dubta de l'efectivitat del seu viatge, i ja compta amb 60 anys, però la temptació de posar en pràctica les seves idees és més forta i hi accedeix. A la primavera del 366 s'embarca, deixant la direcció de l'Acadèmia en mans de l'astrònom Eudoxe de Cnido.
  • L'ambient a Siracusa no era el que Plató esperava, els cortesans desconfiaven de Dió i als tres mesos de l'arribada de Plató el varen desterrar, i el filòsof va acabar confinat en el palau durant dos anys, on va tenir contacte amb Dionisos el Jove, que el volia seduir però es negava a aprendre filosofia.
  • En 365 va recuperar la seva llibertat i tornà a Atenes, on es va trobar amb l'exiliat Dió. A l'Acadèmia havia arribar feia un temps un jove alumne: Aristòtil.
  • Entre 365 i 360, Plató entra en procés de revisió dels seu pensament.
  • En 361 torna a tenir l'oportunitat d'intervenir en els assumptes de Siracusa, atès que el tirà sembla disposat a acceptar els seus consells. Hi torna, però sense gaire entusiasme. Alguns deixebles seus també l'acompanyen. Al poc tems, però, la bona disposició de Dionisos es torna en contra del mestre, sobre tot perquè de cap manera accedeix a deixar tornar Dió. Plató tornà a ser un presoner de Dionisos, i només amb l'ajuda d'Arquites va poder escapar de l'illa, l'any 360.
  • En 357 Dió va tornar a Siracusa amb un exercit i un contingent de 500 alumnes de l'Acadèmia per derrocar el tirà. Al principi li va anar força bé, amb l'ajuda del partit democràtic, però quan va coler establir les condicions pròpies del sistema platònic va trobar molta oposició. Finalment, Dió va ser assassinat per l'acadèmic Calipo l'nay 355.
  • De nou a Atenes, Plató deixa la direcció de l'Acadèmia en mans de Heràclides Pòntic, i es dedica a escriure els seus últims diàlegs, on revisa les seves pròpies idees. Encara intenta influir sobre un tirà, més proper, a Atarneus, al nord de la costa turca. Allà envià una representació de l'Acadèmia.
  • En 347, el dia que feia 80 anys, va morir Plató, i va ser enterrat als jardins de l'Acadèmia.



Auto Cad Tutorials