PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 9 d’octubre de 2015

CONTEX HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA ÀTICA

Atenes i el context històric de la filosofia àtica
L'evolució del pensament grec passa per Atenes, que en el segle V es converteix en el centre cultura del món grec, on s'intercanvien idees d'arreu el món civilitzat (Pèrsia, Egipte, etc.). Un factor que afavoreix aquesta situació es la vigència durant gairebé un segle del règim democràtic a Atenes: lliure intercanvi d'idees, prosperitat comercial, etc., sense oblidar les limitacions d'aquest sistema polític i el context de competència entre les diverses ciutats gregues que volen obtenir l'hegemonia, que varen portar a una guerra entre Esparta i Atenes, conseqüència de la qual va ser la derrota de la democràcia atenesa.
Les vides de Sòcrates i Plató es varen desenvolupar durant aquest període, i el seu pensament va estar fortament condicionat per tots aquests esdeveniments.


A partir de l'època de Pericles s'inicia el que es coneix com a “Il·lustració atenesa”, que en filosofia enceta un nou problema: l'ésser humà. Es tracta d'un gir des de les preocupacions naturalistes, científiques, cosmològiques i metafísiques, vers la preocupació pels problemes de l'home com a ésser moral i polític. El fet que el ciutadans obtenen el dret a parlar és decisiu per al canvi filosòfic en Atenes: fa que els problemes girin també vers la qüestió política en mans dels ciutadans: necessitat de parlar bé, d'argumentar bé, de comunicar bé, etc. Ara cal un nou tipus de filosofia que prepari a l'home per a l'activitat política democràtica, per a la disputa en l'assemblea.
En aquesta època, la vigència del sistema democràtic va acompanyada d'una teoria política que el valida des de diferents punts de vista:
  • Esquilo rep les reformes de Clístenes com a l'inici de reconciliació entre el poble i l'aristocràcia i la possibilitat d'aconseguir millores en la ciutadania (sophrosyne, és a dir, autodomini en sentit individual). Esquilo encara veu això com a obra divina, però més endavant passem a contemplar la reforma democràtica com a obra dels ciutadans, tot i que hi ha un perill: l'orgull humà pot afeblir aquesta creació tan fràgil (hybris).
  • En temps de Pericles arriben a Atenes nous corrents de pensament, vinculats al corrent naturalista jònic que ha evolucionat vers el pluralisme: Anaxàgores, per exemple, que va donar lliçons a Atenes i Sòcrates les va seguir, així com les de Teodor de Cirene, astrònom; Cràtil, seguidor d'Heràclit, també va ser present a Atenes, i es considera que va ser el primer mestre de Plató, abans d'entrar en contacte amb Sòcrates.
  • Els sofistes també varen arribar a Atenes durant aquest període, procedents de diversos indrets de Grècia. La seva aportació al pensament polític democràtic va ser essencial. Una primera tongada de sofistes estaven vinculats al corrent jònic i venien de ciutats sota la influència d'Atenes: Protàgores (que va ser assessor de Pericles i fins i tot va dissenyar una constitució per a una colònia), Pròdic i Hipòdam de Milet. Una segona tongada va arribar des de altres ciutats que també havien desenvolupat la democràcia: Hípies d'Elide (Peloponès) i Gorgies de Leontini (Sicília); aquests últims va arribar quan Pericles ja havia mort, i va aporta nous elements al discurs polític.
  • Aquests nous corrents de pensament xoquen amb el pensament tradicional (Sòfocles, Tucídides, Eurípides, Aristòfanes), que desconfia dels desenvolupaments democràtics.
  • Sòcrates estarà a mig camí entre el gir antropològic que enceten els sofistes i la por a la pèrdua dels valors tradicionals que defensen aquests altres: la disputa en l'assemblea converteix la veritat en una qüestió relativa, cosa que Sòcrates no admetrà. Aquesta preocupació política per l'home, que comparteixen sofistes i Sòcrates, però que els separa, serà l'herència que recollirà Plató del seu mestre.





Auto Cad Tutorials