PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 15 d’octubre de 2015

GÒRGIES, UNA INTRODUCCIÓ

QUI ERA GÒRGIES


Sofista sicilià, actiu en els anys 460 a. C., que va ser deixeble d'Empèdocles i Pròdic, i fins i tot de Zenó d'Elea. Va practicar la filosofia natural, herència dels seus mestres, i va arribar a conclusions escèptiques vers l'experiència.
El pas de la filosofia a la sofística en Gòrgies es dóna a partir de la seva pràctica de la retòrica judicial i política, de recent implantació en Leontini; pràctica que porta a terme entre 450 i 430, suposadament de forma progressiva, és a dir, que les va compaginar totes dues fins al moment en què deixà la primera per dedicar-se exclusivament a l'altra, la retòrica. Es diu que Tísies, un dels primers retòrics, va ser també mestre seu, i que el seu coneixement de les tècniques retòriques pot fer sospitar que totes les seves formulacions filosòfiques podrien ser jocs retòrics sense cap pretensió filosòfica, però això són conjectures.
Des de la retòrica, Gòrgies recupera el valor de les aparences: tenen realitat en el discurs que els espectadors escolten, com a existència subjectiva e intersubjectiva, és a dir, com a llenguatge. Això és molt important: Gòrgies introdueix en la filosofia un concepte que esclatarà als principis del segle XX.
Amb aquest equipatge arribà a Atenes cap al 427, junt amb una delegació de Leontini, encapçalada per Tísies. Amb es seus discursos va deixar una gran impressió entre els atenesos. Va influir sobre Isòcrates, Críties, Alcibíades, Tucídides i fins i tot el jove Plató. Va obrir escola en Atenes, però va seguir viatjant arreu Grècia. Va tornar a Atenes en 421 i 395 (ja mort Sòcrates). Va morir entre el 381 i e 380, tot i que hi ha molta discussió al respecte.


Quant a les seves idees, cal dir que:
  • Desenvolupa els estudis de retòrica, de les tècniques discursives, i de la gramàtica, així com la introducció d'elements emocionals en el discurs, per tal de convèncer al públic. Com diu Plató, es tracta de conduir les ànimes per mitjà de la paraula (Fedro 261a). Són famoses les figures gorgianes, conegudes pels retòrics. Per exemple l'apòstasi: “¡Ojalá pudiera decir lo que quiero, ojalá quisiera decir lo que puedo!”. Aristòtil l'acusa de fer servir excessivament la metàfora poètica.
  • Com a sofista, Gòrgies practica més l'oratòria (discursos) que la dialèctica (erística, diàlegs, discussió). Deia que era capaç de parlar llarga i concisament sobre qualsevol cosa que se li demanés des del públic. Això és el kairós, és a dir, la inspiració del moment o oportunitat, que permet improvisar.
  • Filosofia del llenguatge: nega la connexió entre llenguatge i realitat, que havia defensat Parmènides (i tota la filosofia anterior). La paraula no es refereix a la realitat, sinó a experiències subjectives que no poden ser compartides; no hi ha cap realitat compartida ni comunicable. Tot el que diem queda en l'àmbit del llenguatge i no el traspassa.
  • En les seves obres (Sobre la natura o Sobre el no ser), formula la seva famosa sentència: res no es; res no es pot conèixer; res no es pot comunicar.
    • Res no és: es tracta de la mateixa afirmació d'Heràclit, és a dir, que tot és sotmès a canvi i tot deixa de ser immediatament.
    • Res no es pot conèixer: llenguatge i realitat són àmbit diferents que els homes no poden lligar; el pensament fa servir conceptes, però no pot anar més enllà dels conceptes, del llenguatge.
    • Res no podem dir amb significació que tothom pugui compartir; el llenguatge només transmet paraules, que són els sons, però el significat des quals és privat, subjectiu.
  • Si tot es reductible a llenguatge, l'ésser no és res de res. El relativisme de Protàgores esdevé un nihilisme epistemològic.
  • "El ser es desconocido puesto que no alcanza a conectar con las apariencias, y las apariencias son débiles puesto que no alcanzan a conectar con el ser" (Elogio de Helena).
  • Gòrgies també és considerat el pare de l'estètica, en ser el primer que estudia les emocions produïdes per l'art, sobre tot mitjançant la paraula.



Auto Cad Tutorials