PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 15 d’octubre de 2015

PROTÀGORES, UNA INTRODUCCIÓ

QUI ERA PROTÀGORES
  • Home de cultura enciclopèdica, crític literari i pioner de la retòrica, que és l'art de la bona composició dels discursos, i pioner la de lògica (introductor del principi de no contradicció).
  • Obres (no conservades sinó en fragments):
    • Sobre els déus
    • Antilogies o Sobre la veritat
  • Va ser un teòric del kairós, és a dir, l'oportunitat en la oratòria improvisada, per a la qual cal tenir uns coneixements enciclopèdics.
  • Introductor de l'antilògica, és a dir, es discursos dobles, oposats, amb la convicció que a tot raonament se li pot oposar un de contrari. És un tema essencial en la sofística. Més informació en aquests enllaç: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2015/10/protagoras-la-retorica-y-los-discursos.html.
  • Relativisme i subjectivisme: van ser introduïts per Protàgores en tots els ordres del pensament: coneixement, ètica i política. La base del seu relativisme és l'anomenada homomensura, és a dir, que l'home és la mesura de totes les coses, l'home és el criteri de totes les realitats (sense arribar a negar la realitat, no és un nihilista o escèptic radical). Per això es diu que el relativisme de Protàgores és subjectivista, perquè posa l'accent en la mesura humana, la mesura de cada ésser humà.
  • Escepticisme religiós, no pot afirmar amb certesa res sobre els déus.
  • Important (encara que el llibre de text no l'esmenta): Protàgores introdueix el tema del contracte social en la filosofia política, tal com recull Plató en el seu diàleg Protàgores.
  • Relativisme ètic: el bé i la virtut són circumstancials, relatius a les circumstàncies dels éssers humans concrets. No hi ha un sentit absolut del que és bo o dolent.


Val a dir que totes aquestes idees es convertiran en el costat oposat del socratisme i més tard de Plató, que defensarà una postura dogmàtica i idealista del coneixement, l'ètica i la política.



Auto Cad Tutorials