PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 2 d’octubre de 2015

ACTITUD FILOSÒFICA (AMPLIACIÓ)

Els problemes o les preguntes que es fa la filosofia es poden enfocar de moltes maneres: sentit comú, mitologia, ciència, religió (més endavant tractarem aquestes altres formes). Cadascuna té un discurs característic, i la filosofia també, fruit de la seva específica manera d'enfocar aquests problemes. 
Aquestes característiques específiques de l'activitat del filòsof constitueixen el que s'anomena actitud filosòfica:
  • Sentit crític: el filòsof contempla la realitat críticament, veu problemes allà on altres només veuen fets, objectes, obstacles, però reparen en la problematicitat del món. El sentit crític és el que engega tot el procés de l'activitat filosòfica.
  • Procediment reflexiu i racional, vers l'anàlisi dels elements (idees, conceptes) que formen part del problema: que les afirmacions estiguin justificades racionalment, amb arguments, que no hi hagi confusió en l'ús dels conceptes, que estiguin definits amb claredat, etc. Tot i això, el filòsof no es conforma amb qualsevol resposta, ha de tenir garanties de racionalitat, encara que sap que les respostes que proposa són susceptibles de discussió. Una idea filosòfica és, al dir de Deleuze i Guattari, com una aposta en una taula de joc.
  • Necessitat de saber, d'arribar a alguna forma d'enteniment del que hi ha, del que passa, etc., tot sabent que les respostes poden ser parcials i susceptibles de discussió filosòfica, amb garanties, però, d'haver estat trobades d'una forma metòdica, racional.

Això no vol dir que el resultat final, l'aposta, sigui clara com l'aigua. De vegades és el que creu el filòsof, que ha arribat a conclusions evidents i justificades; després arriba un altre i troba que els seus arguments fallen per alguna banda, i aleshores el corregeix, proposa objeccions i alternatives, etc. Això es la història de la filosofia.



Tots els filòsofs de tots els temps han fet servir eines conceptuals per afrontar els problemes plantejats i les seves possibles solucions, conceptes nous o vells definits d'una o una altra manera. Tot això conforma un conjunt de coneixements teòrics de caire racional, que va acumulant-se a llarg de la història i al que poder retornar per afrontar els problemes del present.

Auto Cad Tutorials