PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 28 d’octubre de 2015

EXISTEIX DÉU? UNA INTRODUCCIÓ

Aquesta pregunta roman associada a l'anterior, i també pertany als inicis del pensament humà, previ fins i tot a qualsevol plantejament racional. Els humans s'han explicat els misteris del seu entorn a partir de la divinització de la natura, fins a desenvolupar formes més complexes de religiositat (politeisme, monoteisme). S'ha de comptar amb què la idea de Déu és racional, no desencaixa en un pensament que vulgui ser racional i filosòfic, i aquesta idea ha estat un recurs filosòfic per sostenir o justificar altres elements d'una construcció filosòfica més complexa. Tot i això, sostenir l'existència de Déu, malgrat que sigui racional, pot conduir a paranys conceptuals que els filòsofs han anat desemmascarant al llarg de la història de la filosofia.
Per tractar aquesta qüestió hem de separar-nos de qualsevol altra idea vinculada a la religió i la fe, només considerarem el concepte racional relatiu a Déu, com va fer Anselm i de com fet, molt abans, va fer Xenòfanes, segons algunes cites. Xenòfanes es va plantejar la qüestió del concepte de Déu fent abstracció de totes les formes particulars que hi va trobar en les diferents cultures que va arribar a conèixer (text de Popper relacionat amb l'antropomorfisme religiós de Xenòfanes). Aleshores va deduir un concepte abstracte (segons citen aquests testimonis):
  • Existeix un sol déu, el més gran entre els déus i els homes, que no s'assembla als mortals ni en cos ni en pensament (Clement d'Alexandria, Strommateis).
  • Sempre roman en el mateix lloc, sense moure's per a res, ni li cal canviar d'un lloc a un altre sinó que, sense esforç, mou totes les coses només amb el pensament de la seva ment (Simplici, Física).
La idea de Déu, com a concepte, és una idea pensable, no és auto-contradictòria, no conté contradiccions internes. Simplement respon a “la suma de totes les perfeccions possibles i pensables”.



Auto Cad Tutorials