PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 4 de gener de 2016

ARISTÒTIL I EL CANVI NATURAL

Com defineix Aristòtil el canvi?
“El canvi és l'acte de la potència en tant que potència.”
Una matèria adquireix una nova forma, i deixa de tenir l'anterior, però continua sent la mateixa matèria: l'or adquireix la forma de l'anell.
Així, el canvi és l'actualització (forma) de la potencialitat com a tal (matèria), és a dir, el procés de realització completa de la capacitat d'una matèria per adquirir una determinada forma. Matèria i potència són conceptes equivalents, així como forma i acte.


Teoria dels oposats
Per explicar quines són les potencialitats implícites en una matèria, Aristòtil formula la teoria dels oposats i els contraris.
  • Totes les substàncies tenen qualitats o atributs.
  • Cada qualitat té qualitats contràries: tota la resta de qualitats diferents.
  • D'aquestes qualitats contràries, n'hi ha que són oposades, que pertanyen a la mateixa categoria de qualitats:
    • Fred/Calent
    • Dur/Tou
    • Vermell/Blau
    • Cadell/Adult
  • Per a Aristòtil, el canvi només és pot realitzar dintre de la mateixa gama de qualitats oposades.
  • Les qualitats estan lligades, i això limita les possibilitats de canvi. El canvi no és indefinit ni caòtic, un cos no pot fer canvis fora de la seva línia de qualitats oposades: un elefant no pot convertir-se en mosca.



Auto Cad Tutorials