PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 7 de gener de 2016

ARISTÒTIL, UN MÓN TELEOLÒGIC

La causa final esdevé un important concepte en la metafísica i la física d'Aristòtil, que condueix a un món determinat per la finalitat de tots els canvis. Sempre hi ha una per a què. Hi ha una finalitat general en el món:
l      Les coses naturals estan determinades des de dintre a actualitzar-se per assolir la seva forma definitiva (entelèquia).
l      Les coses artificials tenen una finalitat establerta pel seu iniciador.
Així, és la causa final qui determina la resta, inclosa la material, i no a l'inrevés. El món d'Aristòtil és materialista però no mecanicista (com era el món dels atomistes, regit per l'atzar). És un món regit per una finalitat, on les coses canvien dintre d'un marc de necessitat (llevat dels canvis accidentals o forçats). D'això se'n diu teleologisme.
Tot això té implicacions importants, més enllà de l'àmbit de la filosofia natural. Considerem que tot canvi respon a una causa, és l'actualització d'una potència, l'adquisició d'una forma que abans del canvi no hi era (privació). La natura és tot aquests conjunt de canvis, d'actualitzacions de potencialitats segons finalitats. Però no pode entendre tot això dintre d'una cadena infinita de causes i efectes successius. Ha d'haver una primera causa que iniciés tot el procés sense haver estat causada (argument del missatger, o del cambrer: algú ha d'haver escrit el missatge que després passa d'una a l'altre fins arribar al destinatari).
Aquesta causa no causada és el Primer Motor Immòbil:
l     No és potència (privació). Si fos una potència, necessitaria actualitzar-se, estaria sotmès al canvi des d'una privació prèvia.
l      És Acte Pur: no necessita completar cap actualització, no necessita canviar.
l      No necessita causar, perquè aleshores parlaríem de privació.
Aleshores, com pot ser que aquests Primer Motor Immòbil sigui capaç de moure quelcom? Aquí ens trobem amb un conflicte intern. Aristòtil diu que el Primer Motor mou per atracció, per amor (que és una resposta tan poètica com la idea platònica de participació, que Aristòtil havia rebutjat).
l      Aquesta atracció és una mena de causa final còsmica.
l      Connecta amb les esferes del cel, inicia el moviment còsmic que es transmet a totes les esferes inferiors, inclosa l'esfera sublunar, on es troba la Terra i on viuen els éssers humans.
l      S'acaba identificant amb la figura de Déu en les religions monoteistes.


Auto Cad Tutorials