PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 4 de gener de 2016

ARISTÒTIL, POTÈNCIA I ACTE

El bronze, encara que no s'hagi esculpit, té unes qualitats que li són pròpies, és a dir, allò que és en un moment determinat, la seva forma actual (acte), i a més tot allò que pot arribar a ser, totes les formes que pot adquirir (potència).
En tot canvi hi ha quelcom que deixa de ser i quelcom que comença a ser, com ja Parmènides va formular. Aristòtil no discuteix aquesta idea, però no hi veu implícita cap contradicció, com si va fer Parmènides i també va admetre Plató. Només hi ha contradicció si contemplem el procés de forma absulota.
Aquesta lògica és, però, rudimentària. Per a Aristòtil, la cosa és relativa: deixar de ser o començar a ser és un procés que es dóna en relació a quelcom que no canvia. El canvi és el procés pel qual una cosa feta d'una determinada matèria, amb uns atributs determinats, adquireix uns altres atributs dels quals la matèria estava privada, però que eren potencialment seus. El canvi és l'actualització de les potencialitats d'una cosa, sense que la cosa perdi la seva matèria encara que canviï radicalment els seus atributs.
  • Cal que el foc es produeixi des d'una matèria que sigui foc en potència, encara que no ho sigui en l'acte previ al canvi.
Tot canvi es desenvolupa des de la potència vers l'acte, es a dir, és l'actualització d'alguna de les potències que hi ha en la matèria.


                                                 FORMA --------------------------- ACTE
                                                 MATÈRIA ------------------------ POTÈNCIA


Aquesta teoria potser recorda la d'Anaxàgores (homeomeries), però cal veure en què són diferents.
  • Anaxàgores deia que en cada cosa hi és tot l'univers, tot i que només es manifesta una forma concreta. L'ordre natural es preserva perquè el nous o raó universal regula els processos de canvi (principi transcendent), de manera que un arbre, encara que tingui dintre seu la forma de l'elefant, no ho serà mai, un elefant.
  • Per a Aristòtil, en cada matèria ja hi és implícita la seva potencialitat, tot allò que podrà esdevenir, d'acord amb l'estructura de la seva matèria. Un arbre pot esdevenir taula, però no es pot convertir en elefant. En cada substància jo hi són escrites les formes que pot adquirir i les que no. Això és un principi immanent de la natura, que no depèn de cap factor exterior a ella.





Auto Cad Tutorials