PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 11 de gener de 2016

EL PROCÉS HOMINITZACIÓ I LES SEVES ETAPES

Punt de partida:
  • Tots els éssers vius tenen un origen comú (hipòtesi de l'origen fisico-químic de la vida) en els primers organismes unicel·lulars que poblaren els mars primitius.
  • La teoria de l'evolució explica de forma raonada i basada en proves empíriques com des d'un origen comú s'ha arribat a l'actual diversitat biològica.
  • Els factors que dinamitzen l'evolució són:
    • Mutacions atzaroses sotmeses a la pressió medioambiental.
    • La selecció natural, que afavoreix la pervivència de les mutacions que, atzarosament, comporten un avantatge per als individus que les tenen i els permeten adaptar-se millor a canvis medioambientals.

En aquest sentit, el procés d'hominització podria definir-se d'aquesta manera:

Conjunt de transformacions morfològiques, anatòmiques, fisiològiques, psicològiques i socials esdevingudes al llarg de l'evolució des dels primers homínids fins als éssers humans actuals.

És un procés és de llarg recorregut, i s'han establert diverses etapes d'acord amb les diferents troballes de restes fòssils. No hi ha un esquema definitiu del procés, ni tan sols hom coneix amb certesa els seus inicis, només es pot posar el punt de partida abans dels fòssils més antics. Així, es calcula que la data inicial ens porta a fa uns 5 milions d'anys, on s'hauria produït la separació dels primats en dues branques, la dels simis i la dels homínids, de la qual procedim.
Aquesta separació entre els simis i els homínids va ser el resultat de canvis climatològics que provocaren canvis en la vida d'aquells individus:
  • Els primats duien una vida de tipus arborícola, i el seu cos estava adaptat a aquest medi: mans i peus prènsils, cua per mantenir l'equilibri, visió binocular per calcular distàncies entre branques, etc. Encara conservem alguns d'aquests trets.
  • Canvis climàtics van suposar la pèrdua d'aquest ecosistema, i la necessitat de baixar dels arbres per sobreviure. Ara no hi ha selva, sinó sabana, és a dir, un entorn d'herba alta. La necessitat de veure per damunt de l'herba va provocar que aquests primats intentessin aixecar-se i posar-se drets. Això va engegar tot el procés evolutiu: els qui van assolir aquest canvi i sobrevisqueren, van transmetre la seva capacitat a la seva descendència, de manera que els petits canvis morfològics s'acumularen en el contingut genètic de la població, fins arribar a provocar canvis d'una espècie a altra.
  • Això suposarà diverses modificacions anatòmiques a llarg termini:

o       Canvis en pelvis i cames.
o       Canvis en mans i peus.
o       Reducció de mandíbules.
o       Creixement de la capacitat cranial.
o       Desenvolupament cerebral.
o       Canvis en el sistema boca-faringe.
  •  Seguirà la fabricació d'eines, afavorida pel desenvolupament cerebral.
  • El desenvolupament cerebral també afavoreix l'aparició del pensament simbòlic i la imaginació (text interessant en aquest enllaç dedicat al valor evolutiu de la imaginació.).
  • Els canvis buco-faríngeus permeten convertir els sons guturals en vocalitzacions, inici del llenguatge humà (íntimament connectat amb el desenvolupament del pensament simbòlic i la imaginació).
  • Desenvolupament de noves formes de relació social:

o       Caça social.
o       Cooperació i transmissió de tècniques, habilitats i coneixements.
o       Divisió sexual del treball.
o       Desenvolupament de vincles tribals.
o       Desenvolupament de vincles culturals.



Auto Cad Tutorials