LES FIGURES FREUDIANES CLÀSSIQUES
El jo, l’ego i el superjò
Són conceptes desenvolupats a
partir de 1920 com a revisió del paper de l’inconscient en la estructura psíquica
humana. Freud ha vist que la relació entre les tres parts es complica: l’inconscient
és quelcom més que allò reprimit, perquè el fet mateix de la repressió és també
inconscient, mentre que es desenvolupa en el mateix conscient.
A més, introdueix la idea de l’angoixa, és a dir, la por de l’individu
conscient davant l’amenaça de la censura. El jo conscient s’angoixa no tant
pels desitjos reprimits com per l’amenaça des de l’àmbit social i moral on viu,
que l’indueix a la repressió d’allò quees considera censurable.
La qüestió és que Freud detecta
que en el conscient poden haver elements inconscients, cosa que exigeix una
nova formulació de la teoria inicial. Freud proposa tres figures:
- Jo, que
es composa de:
- Elements
conscients (percepció externa i interna, processos intel·lectuals,
records).
- Elements
preconscients (records no reprimits, però no presents, aprenentatges
infantils, etc.).
- Elements
inconscients (mecanismes de defensa del jo).
- L’ego (ello en castellà). Són pulsions o
impulsos innats, elements més primitius de l’estructura psíquica, propers
a l’animalitat. És una instància dinàmica, que pugna per sortir, aflorar,
però que el jo, a partir de l’educació rebuda (superjò), tracta de
reprimir. Aquí també s’acumulen els continguts que el jo va reprimint. Es
regeix pel principi del plaer.
- Pulsions
agressives (thanatos).
- Pulsions
biològiques (tenir gana, etc.).
- Pulsions
sexuals, libido (eros).
- El
superjò és el guardià del jo, fonamentat en una mena de moral arcaica, bàsica
i primària que opera sobre l’infant des de les instàncies adultes. De
forma inicial, l’infant es troba sotmès a l’ego, és a dir, mancat de
moral, mancat d’instruments de repressió, regit purament pel principi del
plaer. El desenvolupament del cos i la ment de l’infant, a través de les
etapes successives del desenvolupament psicosexual, el porta a adoptar determinades conductes que des del món adult es
contemplen com a reprimibles, i aleshores intervé el factor educatiu i
moralitzant de la família. El superjò és e resultat de la interiorització
de les prohibicions familiars (explícites i tàcites), que acaben fent-se
inconscients i convertides en una instància que vigila i amenaça les
futures accions del jo conscient, temptat constantment per la tensió de l’ego
(sexual, bàsicament).
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.