PERSONA I PERSONALITAT

 “La màscara del teatre clàssic no va ser inventada per ocultar sinó per sonare, perquè sonés, és a dir, per deixar-se escoltar” (Carlos Fuentes).

D'aquí ve el terme persona. Ciceró troba quatre dimensions en el concepte de persona:
  • La imatge que oferim als altres (que no correspon necessàriamente amb la realitat).
  • El paper que representem en la comèdia de la vida.
  • Les qualitats de l'individu.
  • Sinònim de prestigi i dignitat (el respecte degut a la persona).
De tot això podem discutir moltíssim, però ens fixarem en el tema de les qualitats que hi ha en la persona i la determinen. La psicologia en diferencia tres:
  • Temperament: és la part hereditària de la persona, quelcom difícil de modificar, com ara el substrat neurològic.
  • Caràcter: és el resultat de l'acumulació d'habits de comportament, fruit de la interacció amb el món i els altres (experiència), i la nostra resposta a aquestes experiències (aprenentatge). El caràcter és el nostre estil de comportament, i és variable, roman permeable als influxos externs, als valors culturals, a les respostes dels altres, als èxits i fracassos de la nostra experiencia.
  • Personalitat: conjunció de temperament i caràcter en la persona. Representa un patró de trets cognitius, afectius i conceptuals (prejudicis) que poden ser persistents, tot i la variabilitat del caràcter.
D'altra banda, la personalitat té tres aspectes importants (Eysenck):
  • Extraversió/introversió, és la dimensió relacional.
  • Estabilitat o inestabilitat (ansiett, neuroticisme) emocionals.
La combinació de tots dos marca la diferècia entre la salut i la patologia en una personalitat:
  • Extraversió i introversió estables, salut.
  • Extraversió i introversió inestables, patologia.

A partir d'aquí, Eysenck va dissenyar el seu conegut anell



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS