PERSONA I PERSONALITAT
“La màscara del teatre clàssic no va ser inventada per ocultar
sinó per sonare, perquè
sonés, és a dir, per deixar-se escoltar” (Carlos Fuentes).
D'aquí ve el terme persona.
Ciceró troba quatre dimensions en el concepte de persona:
- La imatge que oferim als altres (que no correspon necessàriamente amb la realitat).
- El paper que representem en la comèdia de la vida.
- Les qualitats de l'individu.
- Sinònim de prestigi i dignitat (el respecte degut a la persona).
De tot això podem discutir
moltíssim, però ens fixarem en el tema de les qualitats que hi ha
en la persona i la determinen. La psicologia en diferencia tres:
- Temperament: és la part hereditària de la persona, quelcom difícil de modificar, com ara el substrat neurològic.
- Caràcter: és el resultat de l'acumulació d'habits de comportament, fruit de la interacció amb el món i els altres (experiència), i la nostra resposta a aquestes experiències (aprenentatge). El caràcter és el nostre estil de comportament, i és variable, roman permeable als influxos externs, als valors culturals, a les respostes dels altres, als èxits i fracassos de la nostra experiencia.
- Personalitat: conjunció de temperament i caràcter en la persona. Representa un patró de trets cognitius, afectius i conceptuals (prejudicis) que poden ser persistents, tot i la variabilitat del caràcter.
D'altra banda, la personalitat té
tres aspectes importants (Eysenck):
- Extraversió/introversió, és la dimensió relacional.
- Estabilitat o inestabilitat (ansiett, neuroticisme) emocionals.
La combinació de tots dos marca la
diferècia entre la salut i la patologia en una personalitat:
- Extraversió i introversió estables, salut.
- Extraversió i introversió inestables, patologia.
A partir d'aquí, Eysenck va dissenyar el seu conegut
anell:
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.