FER DEFINICIONS (2)

Definir és delimitar, identificar els límits d'una cosa o d'una paraula o concepte, cosa que permet assolir la seva essència de forma intel·lectual, tot i que de vegades cal contrastar-ho tot amb dades empíriques, per exemple, perquè no es pot parlar del món d'esquenes al món; però això és una altra operació diferent de definir, això és comprovar, verificar, comparar, discernir, etc., segons el Diccionari de filosofia de Ferrater Mora.

Finalment, cal saber quins tipus de definicions poder fer servir (alguns d'aquests tipus són semblants, només es diferencies subtilment):

• Definicions operatives: consisteix a assenyalar les diferents accions que condueixen a la realització de una cosa. Per exemple, poder definir enginyer com aquell que ha cursat enginyeria; soldat com aquell que forma part de l'exèrcit; filòsof com aquell que ha estudiat filosofia i practica una sèrie d'activitats que pertanyen a l'àmbit d'aquesta disciplina.
• Definicions causals: semblants a les operatives, ja que es fa servir la causa de la cosa com a element definitori. Per exemple: Tuberculosi, malaltia provocada pel bacil de Koch. Pot arribar a quedar molt lluny d'explicar-nos què és una cosa, que és més aviat funció de les definicions essencials.
• Definicions tautològiques: aquelles on a cosa definida i la definició són equivalents de forma absoluta: solter és aquell que no està casat. La definició no ens diu més del que ens diu la paraula que volem definir. És pot pensar que els judicis aritmètic són tautologies: 2 + 2 = 4; el cas és que no resulta tan senzill pensar-ho si considerem l'operació 344554 + 687979 = 1032533.
• Definicions ostensives, denotatives o exemplars: aquelles on per tal de definir la paraula cal exhibir-ne un exemple. Aquesta no és la millor manera de definir res, i és particularment oposada a la definició essencial, com es fa palès als diàlegs platònics. Per exemple: llibre és el tipus d'objecte que el lector té a les seves mans quan llegeix aquestes línies. No obstant, aquest tipus de definició és l'única possible en determinats casos: vermell és el color de la rosa vermella; blau és el color del mar. Això passa perquè mai no podem donar una definició essencial dels colors, sabors i altres qualitats que són subjectives.
• Definicions essencials o universals: deriven de considerar la classe a què pertany la cosa definida, per tal de situar-la en un determinat nivell o jerarquia en relació amb altres coses de la mateixa classe, o amb altres classes. Amb la definició universal donem el gènere i la diferència de la cosa definida. Per exemple: l'ésser humà és animal racional; diem animal com a gènere i racional com a diferència respecte d'altres animals. Per tal que la definició sigui bona, cal que els elements de la definició exhaureixin totes les possibilitats de l'essència de la cosa definida, perquè si en falta alguna, la cosa pot ser confosa amb una altra. Aquesta mena de definicions és la més important en l'activitat filosòfica des que Sòcrates va introduir el seu mètode, tot i que la filosofia no exclou altres maneres de definir les coses i els conceptes (el mètode socràtic per definir conceptes). També en Descartes podem trobar un mètode d'anàlisi de les idees que serveix per cercar definicions universals indubtables (aquest text ens ho explica amb les seves paraules: Descartes i les definicions).
• Definicions reals: quan el que es vol és definir una cosa del món: per exemple, home, com a animal racional.
• Definicions nominals: quan el que es vol és definir el significat d'una paraula, d'un mot: per exemple, el mot home, que vol dir animal racional. És molt important distingir aquests dos vessants, l'ontològic i el lògic o lingüístic, perquè la filosofia navega entre aquestes dues ribes que, de vegades, formen un pas molt estret.
• Definicions verbals: són les definicions pròpies d'un diccionari, com ara piròscaf, que és un vaixell de vapor.
• No oblidem que en totes les definicions s'ha de complir la premissa què allò definit no ha de sortir en la definició.