QUÈ ÉS I COM ES FA LA FILOSOFIA

• La filosofia és una activitat (què és activitat) intel·lectual (què és intel·lectual). No és una activitat manual, ni tècnica, sinó mental, intel·lectual: el seu material de treball són les idees o conceptes, les paraules, el llenguatge.
• Aquesta activitat sembla un joc, juguem amb les paraules, convertim les paraules en objectes que podem manipular, deformar, combinar amb altres, etc. Es tracta de buscar totes les possibilitats de definir un concepte, no quedar-se amb la seva primera expressió. La filosofia és un intent de pensar la totalitat.
• La filosofia és una actitud, és a dir, posar en marxa diferents accions de caràcter intel·lectual, reflexiu i crític; tanmateix, per fer filosofia cal tenir també una aptitud adequada; l'aptitud filosòfica és un conjunt de condicions prèvies a l'activitat, components de l'ésser humà pero no compartits en el matexi grau per tots els humans; per ser apte per a la filosofia cal tenir un cert gau de curiositat i interès per saber, gust pel pensament, que és una activitat solitària, per la lectura i l'escriptura, solitàries també, així com una certa capacitat per activar la imaginació i el nostre potencial creatiu (bojos o àngels?). L'aptitud i l'actitud són complementàries.
• Els filòsofs són éssers especials o tal vegada qualsevol persona pot fer filosofia?

• L'impuls per saber (la curiositat humana, compartida amb alguns animals) condueix vers la confrontació amb el món i el plantejament de problemes: què és això, de què esta fet, què soc jo, etc., allò que direm les preguntes de la filosofia. Fer preguntes implica buscar respostes a uns problemes específics, els problemes de la filosofia (que són especials). Y aquestes s'han de respondre d'una determinada manera: amb racionalitat, mitjançant la reflexió, guiats per la lògica. El resultat serà la formulació de conceptes, idees i teories filosòfiques, que després poden ser sotmeses a diàleg argumentatiu amb altres teories, idees i conceptes, de manera que poden manifestar-se nous problemes en els conceptes que hem fet servir pensant que eren els adequats per resoldre el problema plantejat. Això és el cicle de la filosofia.
• Això fa que la filosofia sigui una forma especial de coneixement, i que les teories filosòfiques no siguin equiparables a les científiques, tot i compartir filosofia i ciència molts aspectes. Es poden fer diferències i similituds entre ambdues.

Hi ha un grapat de problemes que el filòsof no abandona malgrat saber que no n'hi ha una solució definitiva, no els abandona perquè necessita trobar alguna solució encara que sigui parcial, alguna resposta i alguna via de sortida per a la seva necessitat de saber i entendre. I aquesta necessitat està arrelada en l'ésser humà des del principi. Quan comença l'ésser humà a plantejar-se aquests problemes?

Sovint la nostra capacitat analítica està altament desenvolupada abans que posseïm un gran coneixement del món i, al voltant dels catorze anys, molta gent comença a pensar pel seu compte sobre problemes filosòfics: sobre el que realment existeix, si podem saber alguna cosa, si alguna cosa és realment bona o dolenta, si la vida té algun significat, si la mort és el final. S'ha escrit sobre aquests temes durant milers d'anys, però la matèria prima filosòfica prové directament del món i de la relació que hi tenim, no pas dels criteris del passat. Aquesta és la raó perquè, una vegada o una altra, qui mai no hagi llegit res sobre aquests problemes se'ls acabi plantejant (Thomas Nagel, Qué significa todo esto?)(versió digital en aquest enllaç).

Una altra lectura interessant sobre com encarar problemàticament el món, que és el principal tret de la filosofia com a activitat intel·lectual: fer filosofia segons MartinCohen.

Un text de Nietzsche ens permet una perspectiva de la contradicció que suposa fer filosofia i viure, malgrat la qual els pensadors "són els éssers més feliços": fer filosofia segons Nietzsche.

Una comparació de l'activitat filosòfica amb l'elaboració d'una salsa, segons Clément Rosset.