BURRHUS F. SKINNER (1904-1990)
Estudia les lleis de
l'aprenentatge, on el subjecte té un paper actiu (a diferència del
condicionament clàssic). És la conducta adequada la que provoca l'aparició de
l'estímul reforç; si la conducta torna a produir-se, es veu reforçada novament.
Estudi del condicionament
operant o instrumental en quatre tipus:
- Reforç positiu: premi després d'una resposta
desitjable, que incrementa la possibiitat que la conducta torni a
donar-se.
- Càstig: reforç que té com a objectiu extingir
certes conductes (indesitjables).
- Omissió: mena de càstig que consisteix a
eliminar el reforç positiu, per extingir la resposta.
- Reforç negatiu: estímul desagradable i
constant que provoca el canvi de conducta (el jugador que juga malament i
és escridassat pel públic). L'acabament de l'estímul aversiu reforça la
conducta que condueix a evitar aquest estímul.
Respecte del càstig, Skinner
no el veia com el millor mètode d'aprenentatge, en tant que no ofereix una
conducta alternativa. En tot cas ha de ser proporcionat perquè rebi una
resposta controlable.
Afegeix uns programes parcials
de reforç:
- De raó: quan el premi ve després de complir
uns mínims (treball-sou, estudiar-aprovar). Té relació amb l'assoliment
d'objectius.
- D'interval: quan el premi està associat al
temps, atès que de vegades el premi ha de ser a un termini curt perquè
sigui estimulant de la conducta (notes trimestral, no anuals; setmanada
setmanal).
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.