J. B. WATSON (1878-1958)

Fundador del conductisme americà, inspirant-se en les primeres formulacions de Pavlov (estudis sobre animals), cap al 1913. Per a Watson, la psicologia només pot investigar allò que podem observar: la conducta, o les aleracions físiques de l'organisme. Els procesos mentals no són d'interès per a la psicologia conductista, ja que no són observables (caixa negra), només poden veure l'ambient, els estímuls i les respostes, no la conciència (no admet la validesa de la introspecció), però la psicologia ha d'anar més enllà de la fisiologia, atès que investiga conductes i l'adquisició de conductes.

En 1908 ensenya psicologia animal, i treballa amb experimentació amb animals. Per a Watson, no hi hacap línia divisòria entre animals i humans, en tant que la psicologia no estudia estats mentals, sinó només conductes, segons un model determinista de causa-efecte.

És partidari de l'ambientalisme davant l'herència genètica (crítica a Galton); no cal fer eugenèsia, per milorar els humans cal millorar l'ambient. Qualsevol persona pot assolir qualsevol posició intel·lectual si compta amb l'ambient adequat. Per això diu:

“Deixeu-me un grapar de nens sans, ben formats, perquè els eduqui, i jo em comprometo a escollir un d'ells a l'atzar i ensinistrar-lo perquè es converteixi en un especialista del tipus que sigui, metge, advocat, pidolaire o lladre, al marge del seu talent, inclinacions, tendències, aptituds, vocacions i la raça dels seus avantpassats.”

El seu conductisme estricte el porta a rebutjar formulacions com l'efecte del plaer com a reforç de l'hàbit (Thorndike), perquè fa referència a estats mentals. Creu que l'aprenentatge és una qüestió de freqüència i novetat: les respostes més freqüents i més recents són les que s'aprenen.

Certament, avui és sabut que el plaer és un estat mental que té una traducció quimica detectable, en l'àmbit de la fisiologia cerebral. No obstant, els conductismes radicals, como Watson, no podien pensar que la fisiologia (la neurociència actual) arribaria a convertir en dades els estats mentals. Avui, el conductisme no pot prescindir d'aquestes dades.

Un altra àrea de la seva investigació va ser la relació entre pensament i llenguate:

• Llenguatge és articulació de sons, contraccions musculars, aprenentatge per condicionament.
• Pensament és llenguatge sense so, pensem parlant en silenci, sense articular res, sense moure musculatura, només fem connexions neuronals, però el pensament no és un estat mental.

Aquesta postura és molt problemàtica. Per exemple, les idees són pensament, però fins a quin punt són llenguatge? Aleshores, poden ser un estat mental?

De fet, negar l'existència dels estats mentals és anar més enllà del conductisme. La caixa negra no permet afirmar res sobre què hi ha a dintre, és a dir, ni sí ni no. El conductisme pot prescindir-ne, pero no negar els estats mentals, perquè no pot obrir la caixa.

En el fons, tots els suposats estats mentals poden ser reduïts a connexions neuronals, però avui la frontera entre allò físic i allò mental és molt prima, per exemple arran de les investigacions de Georges Penrose (els estats mentals són procesos físics però en nivells de física quàntica, és a dir, sotmesos a la indeterminació: la consciència és un estat quàntic del nostre procesador analític, els cervell).

En 1920 entra en el món de la publicitat.

Watson amb el petit Albert