LA SOCIETAT, SEGONS WEBER

A partir dels tipus ideals, com a models de conducta individual, Weber estableix una classificació (i això sembla psicologia social):

• Tipus objectiu-racional, equivalent a una ment instrumental o utilitarista, basat en el càlcul dels efectes de l'acció.
• Tipus valoratiu-racional, equivalent a una ment que s'adreça a uns principis valoratius que condicionen la seva acció, i calcula els mitjans per aconseguir la realització d'allò que s'ha valorat con a fi.
• Tipus afectiu-emotiu, equivalent a una conducta dominada pels sentiments, és a dir, per instàncies no racionals.
• Tipus tradicionalista, equivalent a una ment adaptada a les pràctiques establertes i a una autoritat existent que les legitima.

Amb aquestes tipologies individuals, Weber construeix un quadre de relacions, interaccions i agrupaments socials. En aquestes relacions socials, unitats significatives a efectes de la investigació empírica, el que interessa es resaltar els elements en conflicte d'interessos. A Weber l'interessen sobre tot els conflictes derivats de la interacció entre dos tipus vigents en el seu moment: els racionals i els tradicionals. Però la interacció entre tipus socials no necessàriament acaba en conflicte, sinó que pot tenir altres conseqüències, com ara la comunitat i l'associació. Weber en fa un estudi més detallat d'aquests tipus o models d'interacció social:

• Conflicte, orientat a aplicar la pròpia voluntat i vèncer la resistència de l'altre per aconseguir el seu domini o el control imperatiu, o el poder. La societat, com a totalitat, és un conjunt de relacions en complex equilibri de grups en conflicte.
• Comunitària o comunal, basada en el sentiment compartit de pertànyer al grup (Ferdinand Tönnies comparteix aquest concepte). És de caire emocional o tradicional, no racional. Com a exemple: relacions familiars, comunitats nacionals, etc.
• Associativa, basada en un acord o ajustament d'interessos racionalment motivats. Per exemple, els intercanvis mercantils, els grups de recerca científica, les empreses. Per a Weber, aquest model és el que millor descriu les relacions socials en la societat industrial, tot i que en el conjunt de la societat es donen els tres tipus a l'hora en diferents àmbits que poden estar interconnectats. Ferdinand Tönnies en parlaria de relacions societàries.