NOTES SOBRE GABRIEL TARDE (1843-1904)

Cap al 1900, Gabriel Tarde és una de les figures més reconegudes dintre del món intel·lectual francès. Va ser un investigador versàtil, sociòleg i criminalista de prestigi en el seu temps. Els seus treballs sobre les masses i l'opinió pública en la política moderna van ser essencials per al desenvolupament de la sociologia nordamericana. Tanmateix, la seva obra va ser progressivament eclipsada en bona mesura per l'hegemonia de les tesis de Durkheim en el pensament social europeu. No obstant, segons Manuel Delgado, cal recuperar la figura de Tarde: l'actualitat de les seves intuïcions, la connexió que estableix entre sociologia, psicologia, economia i filosofia, i els vincles que hi trobem amb certs posicionaments polítics actuals, han renovat l'interès per aquest pensador. Tarde ha començat a ser redescobert com a precursor dels moderns estudis sobre la difusió de la informació i les relacions socials en xarxa, a més d'inspirador d'una sociologia més centrada en el paper de l'individu com a agent creador de vida col·lectiva, i com a autor de referència per al desenvolupament d'una microsociologia. També se'l considera antecedent de la idea de diferència de Deleuze.

Tarde va ser magistrat en Dordogne, i a partir del 1894 va ser director de l'oficina d'estadística criminal del Ministeri de Justícia francès. En 1900 va ser nomenat professor de filosofia moderna al Collége de France, en el moment àlgid de la seva carrera intel·lectual, trencada per la seva mort en 1904.

Les seves idees comencen a estar plenament desenvolupades cap al 1875:

• La societat és una trama o agregat d'individualitats, base per explicar la interacció social o l'activitat intermental. L'individu viu en un agregat de persones, és una unitat separable, que es pot entendre separadament de l'entorn. Aquesta concepció de la societat el portarà a enfrontar-se amb la concepció imperant en el seu moment, l'organicisme de Durkheim, que pensa la societat com a unitat col·lectiva en la qual l'individu és part d'una totalitat.

• Les formes de relació entre els individus i el medi social estan regulades per dues forces: la imitació i la invenció, la combinació de les quals esdevé la font del progrés històric i social. Mentre que els individus són els dipositaris de l'activitat inventiva, l'activitat imitativa respon més aviat a la col·lectivitat. Només l'individu és capaç d'inventar, però aquesta activitat és estèril sense l'activitat imitativa dels altres. Tarde considera que només un 1% de la població és inventiva, mentre que la resta és imitativa. Tanmateix, les innovacions són imitades de forma diversa, i sempre emergeix una forma d'oposició a la diversitat i la novetat, manifestació social de la regularitat natural. La repetició es manifesta sota diverses formes: herència, costums, imitació, tradició, modes, etc. És una resposta natural humana davant les exigències de l'entorn, com a part de l'aprenentatge. Això és una constant en el cicle històric, que suposa una adaptació al medi en termes d'evolució social. En determinats moments de la història humana la invenció va ser essencial per al desenvolupament social, però en termes generals és més important la imitació.

Aquesta visió s'oposa a l'organicisme de Durkheim, atorgant un major pes a l'individu en l'explicació dels fenòmens col·lectius (acostant-se així a la psicologia social). Aquest enfrontament va tenir una manifestació real en un debat entre els dos pensadors, a l'Ecole des Hautes Etudes Sociales, en 1903, del qual només queda un enregistrament escrit en anglès. Aquest debat és essencial per entendre les diferents concepcions de la societat defensades pels dos pensadors francesos, i ha estat reprès en l'actualitat, a partir dels anys 80, arran la tendència de la sociologia a revisar críticament les idees de Durkheim, segons les quals la societat és una totalitat, tot considerant la necessitat de trobar una concepció de la realitat més receptiva a l'individu com a agent social.

Com a criminalista, Tarde va enfrontar-se també al corrent imperant en la seva èpoc, les teories deterministes que veien en l'herècia biològica la causa principal de la conducta criminal (darwinisme social, Cesare Lambroso, etc.). Per a Tarde, s'ha de comptar amb l'ambient i l'entorn per poder explicar els fenòmens criminals.

Obres de Gabriel Tarde:

• 1884 “Què és una societat?”, article en la revista Revue Philosophique XVIII
• 1888 Criminalitat comparada
• 1890 Les lleis de la imitació
• 1894 La lògica social
• 1896 Sobre la idea de l'organisme social
• 1898 Sociologia elemental
• 1903 La psicologia i la sociologia