NATURALESA I CULTURA

L'ésser humà té dues dimensions: la natural (física) i la cultural (social lingüística, etc.). Són dues dimensions que interaccionen i de vegades entren en conflicte, però que de cap manera no es poden separar, l'ésser humà no es pot entendre sense les dues a la vegada.

Quins són els elements que composen aquesta primera dimensió, la natural:

• Conductes reflexes: actes o moviments automàtics, de caràcter senzill, que generalment són respostes a estímuls externs i estan vinculats a la supervivència: mamar, xuclar, plorar, tossir, treure la mà del foc, vòmit, etc.
• Instints: provoquen conductes més complexes i elaborades, tot i que responen també a la programació genètica i fisiològica. Parlaríem de l'instint sexual, de conservació, etc. No obstant, alguns instints es poden regular des de l'entorn, és a dir, les conductes es poden  modificar o reprimir per la influència social i cultura a què estem sotmesos pel fer de viure en societat. Per exemple, l'abstinència sexual voluntària, o la pràctica esportiva intensa. Si els instints es modifiquen fins a certs límits, les conseqüències per al cos i la ment humana poden ser negatives.

Tots aquests elements estan programats i no s'aprenen, són innats, els tenim per herència genètica, són part de la nostra espècie animal, tot i que algunes d'aquestes conductes poden ser modulades per l'experiència, la relació amb els altres i la influència de la cultura.

Quant a la dimensió social de l'ésser humà, parlaríem de conductes no innates sinó adquirides mitjançant l'aprenentatge (imitació) i l'experiència. En aquest sentit parlem de:

• Adquisició del llenguatge: de forma innata estem programats per aprendre a parlar (cervell i anatomia), però l'adquisició d'un llenguatge és un procés social, mai no parlarem si no aprenem a fer-ho entre altres humans (homo loquans).
• L'experiència pròpia, individual, amb què construïm una imatge del món que ens envolta: hi juguen els sentits, la memòria i el llenguatge, sense el qual no podríem estructurar l'experiència.
• L'experiència dels altres, social i cultural, amb què també construïm la imatge del món i aprenen a moure'ns per ell. És un llarg procés en què hi participen molts factors, com ara els pares, l'entorn familiar, l'escola, els mitjans de comunicació, els amics, etc. Aquesta és la principal forma de transmissió de la cultura: com fem les coses entre nosaltres, en la nostra tribu, la nostra ciutat, la nostra manera de fer, el que acceptem com a bo i el que no, etc.

L'ésser humà és, doncs, una animal social, un animal gregari que ha evolucionat vers la socialitat, que és alguna cosa més que anar tots junts a caçar o a pasturar, o recollir la mel. Aquesta inclinació vers la socialitat és, però natural, instintiva, innata, és el motor que fa que els humans construeixin societats i cultures, allunyant-se a la vegada de la seva naturalesa original, de la seva animalitat.