WEBER, L'ÈTICA PROTESTANT I EL CAPITALISME

Weber practica la sociologia descriptiva, interessat a establir una teoria sociològica de la cultura, per les manifestacions culturals i religioses i la seva relació amb les formes econòmiques i socials, fins arribar a tocar la filosofia de la història, perquè aquestes manifestacions caracteritzen cada període històric. Això és el fons de L'ètica protestant (1904), en la que Weber mostra la relació que hi ha a Alemanya entre l'èxit del emprenedors de base protestant en l'època inicial del protestantisme. És una constatació estadística. Weber atribueix aquesta relació entre desenvolupament capitalista i religiositat a la idea calvinista de predestinació, a l'assumpció d'una ètica del treball constant, de l'estalvi i l'ascetisme en la vida quotidiana, la generació d'un determinat caràcter psicològic que afavoreix una ràpida acumulació de capital, base del desenvolupament del capitalisme financer en aquest país.

Per a Weber, el capitalisme va sorgir dels medis calvinistes, que actuaven amb una disciplina rigorosa i una total racionalitat. Creien en la predestinació al cel o al càstig etern. No hi havia forma de conèixer el que esperava a cadascú ni de torçar la voluntat de Déu en aquest tema. Per alleugerir l’angoixa que això provocava en els creients, els pastors successors de Calví van indicar que era obligació dels creients creure’s predestinats a la salvació i es recomanava que per reforçar aquesta convicció, els creients devien treballar incansablement en l’ofici que Déu els havia destinat, la seva vocació. El resultat era persones que treballaven i s’esforçaven a fer-ho bé, de forma racional i meticulosa i sense fer malbé recursos, si no es volia ofendre a Déu. Els fruits del treball no s’havien de destinar al luxe o al plaer, relacionats amb el pecat, sinó que s’havien de reinvertir en el propi negoci, fet que agradaria a Déu. Fomentant aquests comportaments, el calvinisme va crear la base de l’economia capitalista l’economia capitalista que va arrelar amb més força a les zones calvinistes. Amb el temps, el fervor religiós dels primers calvinistes es va refredar, però no així els costums professionals i laborals. L’ètica calvinista es va convertir en una ètica del treball i l’acumulació i reinversió de riquesa, ara impulsada per les necessitats del mercat. Weber mai no va arribar a dir que el Calvinisme fos l’única causa del desenvolupament capitalista, ja que pensava que no existeixen les úniques causes, però creia que n'era un dels factors fonamentals.