FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

I un final amb cava!!!

JUNG, LA INDIVIDUACIÓ I ELS SOMNIS Seguint amb l'Alberto Manguel, Jung va dir que els somnis premonitoris serveixen per anar construint la imatge d'un mateix. No són somnis per endevinar el futur. Són pistes del nostre inconscient sobre com som nosaltres, pistes que hem d'interpretar. La individuació és el procés pel qual una persona es converteix en un in-dividu psicològic, és a dir, en una unitat indivisible, completa i separada dels altres individus. Però construïm aquesta unitat enllaçant trossos, de vegades de forma coherent, de vegades de forma dolorosa, a partir de la nostra experiència (allò que fem amb allò que ens passa). Aquest procés, de fet, ens porta tota la vida: ens passem la vida cercant pistes per lligar trossos de sentit. La literatura, les històries dels altres, en serveixen de mirall per fer el mapa de nosaltres mateixos a partir del mapa dels altres. El mapa de qui som o creiem que som; el mapa de qui no som o creiem que no som. Tot...

L'ESTADI DEL MIRALL, DE JACQUES LACAN Segons explica Alberto Manguel, Lacan diu que hi ha un moment en la nostra primera infantesa, entre els 6 i els 18 mesos, durant el qual ens adonem de la nostra imatge en un mirall i ens hi reconeixem. Encara no tenim una completa funcionalitat  com a persones, encara potser no caminem bé, ni parlem, i ja ens mirem allà, al mirall. Però el més important és això: que en aquesta imatge del mirall veiem més del que hi ha, veiem la il·lusió del que encara no som, un ésser complet.  Així que la pròpia percepció d'aquest infant, el seu primer autoconeixement s'inicia amb un re-coneixement i a la vegada amb un error, la seva recreació imaginària. Font: Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad . Madrid, Alianza, 2015, pág. 195.