ELS LÍMITS ENTRE LA FILOSOFIA I ALTRES FORMES DE CONEIXEMENT

• Coneixement comú o ordinari: "Així com el poeta és necessari perquè ens salva de l'ús i la degradació del llenguatge, el filòsof és necessari perquè qüestioni el que tothom ja sap i tanmateix no és veritat" (Xavier Rubert de Ventós). La filosofia és diferent del coneixement ordinari, que s'alimenta de les dades dels sentits, de l'experiència subjectiva i de les opinions col·lectives. Aquest saber serveix per moure's per la vida, en un entorn on tothom sembla estar d'acord amb tot, però està mancat de sentit crític i no té fonaments racionals, no és un coneixement ben fonamentat. Dos textos de Savater i Russell ens ajudaran a entendre tot això: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2014/09/sentit-de-la-filosofia.html.
• Coneixement científic. Compta amb elements comuns amb la filosofia, com el sentit crític per trobar problemes i el procediment racional per cerca respostes ben fonamentades, però en aquest cas el procediment científic és el mètode experimental en la recerca i la matematització dels resultats, per tal de garantir la verificabilitat de tot el procés, la qual cosa no concorda amb els procediments filosòfics ni els resultats, que no són verificables i romanen en un entorn de constant discussió i desacord.
• Mitologia i pensament religiós, espiritualisme. Savater diu que l'ètica recerca idees per a una millor vida, mentre que la religió diu que hi ha quelcom millor que la vida. La religió i les seves derivacions (inclosa la moda de l'auto-ajuda) manquen de sentit crític, fonamenten els seus resultats en la fe, encara que facin servir argumentacions racionals per desenvolupar doctrines religioses.
• Creació artística. L'art és una mena d'interpretació i representació del món i dels seus enigmes, conflictes, etc. És una recerca semblant a la filosòfica, tot i que amb un llenguatge diferent, més subjectiu encara, no necessàriament racional, sovint massa abstracte i no figuratiu. De totes, la literatura és la forma artística més propera a la filosòfica, i sovint es conjuguen al llarg de la història: Plató, Nietzsche, Sartre, Kundera, són autors que realitzen magistralment aquesta simbiosi.