 |
| Il·lustració d'Amanda O. |
 |
| Il·lustració de Joana D. |
Ressenya de Júlia A.
Aquest conte tracta d'un gegant que viatja per l'univers i observa la Terra des de més a prop. És curiós com en l'època de l'autor veien i valoraven la humanitat igual com ho fem actualment, plena de temptacions, desgràcies, guerres i injustícies. El que m'ensenya el conte és que si no observem bé les coses, i des de diferents punts de vista, no veiem realment com són ni podem observar l'essència de a cosa, com si no existís.
M'han fet pensar molt les reflexions sobre l'ànima que fan els filòsofs de la Terra. En realitat cap d'ells sap exactament què porta a dins. Quan es tracta d'ànima o esperit és tot molt més complex i subjeciu. Cada un dels filòsofs ha donat resposta concreta i coherent a la pregunta, com per exemple el que diu que la seva ànima la controla Déu, però només un d'ells s'ha limitat a dir que pensava amb els sentits, i que observava sense limitar els conceptes i l'existènia de les coses.
I el final és desconcertant i impactant a la vegada. Em demostra que en realitat la filosofia no és res i ho és tot a la vegada, que no es pot escriure sobre paper perquè cada persona porta la seva pròpia filosofia a l'interior.
 |
| Il·lustració de Laia M. |
 |
| Il·lustració de Marc C. |
 |
| Il·lustració de Maria F. |
 |
| Il·lustració de Maria M. |
Ressenya de Paulo D.
Aquest conte filosòfic m'ha sobtat positivament. Tot decorat amb llenguatge tècnic i amb ddes de distància i quantitat que fan que el lector faci volar la seva imaginació per recrear la situació que Voltaire ens proposa: la idea que sempre hi ha alguna cosa més gran o més petita (substància pensant), l'apreciació de la vida de manera homogèia independentment de l'extensió cronològica de cadascuna, el menyspreu dels gegants davant d'éssers tant deminuts i la posterior sorpresa en comparar la seva intel·ligència, la discusió entre els gegants i els filòsofs humans sobre què és la realitat i què és un mateix, la filosòfica resposta d'un mariner que diu que ell no pot creure el que els sentits li transmeten, només a ell com a substància pensant (l'únic existent amb certesa).
Aleshores, què és la realitat?
Les següents situacions i preguntes del text m'ha fet al·lucinar i fer volar la ment. Recomanaria el libre per a totes es edats, però especialment als més petits, lliures de tota influència de la societat, de tots els conceptes preconcebuts, quan el pensament no filosòfic encara no s'ha imposat en ells. Jo els hi llegiré als meus fills, això els obrirà moltes portes i podria ser la solució dels problemes filosòfics dels humans.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.