BONA SORT, MALA SORT (una història xinesa)

Aquesta és la història d'un ramader, que vivia en una masia, i que un bon dia la seva vaca se li va escapar de la devesa. Quan començava a buscar-la, es va trobar amb el seu veí, qui li va preguntar a on anava. Quan es va assabentar que havia perdut la vaca, el veí va moure el cap i va comentar:

_Quina mala sort!

_Bona sort, mala sort, qui ho sap?_ va replicar el ramader, i va continuar la seva recerca.

Més enllà de les terres conreades, en un turó, va trobar la seva vaca pasturant al costat d'un cavall; quan conduïa la vaca cap a casa seva, el cavall el va seguir. Al matí següent, el veí va tornar-hi per preguntar-li si havia trobat la vaca. La va veure pasturant al costant d'un cavall, i li va preguntar al ramader què havia passat. En assabentar-se que el cavall havia seguit la vaca cap a la casa, va exclamar:

_Quina bona sort!

_Bona sort, mala sort, qui ho sap?_ va replicar el ramader. I va continuar la seva feina.

Al dia següent va arribar el seu fill d'un permís de l’exèrcit. Immediatament va intentar muntar el cavall, però aquest el va tirar a terra i el noi es va trencar una cama. Quan el veí va passar en direcció al mercat, va veure al jove assentat en el porxo, amb la cama immobilitzada, mentre el seu pare treballava a l'hort. Aleshores, va preguntar què havia passat i, quan ho va saber, va moure el cap, dient:

_Quina mala sort!

_Bona sort, mala sort, qui ho sap?_ va contestar el ramader, sense deixar l'aixada.

Al dia següent, va aparèixer l'escamot a recollir el noi per reincorporar-se a l'exèrcit. Però de la nit al dia, havia esclatat una guerra i el seu país entrava en guerra. Quan el fill no va poder incorporar-se a la unitat de l'exèrcit, el veí, des de l'altre costat de la tanca, va comentar al ramader que així no corria perill de perdre el seu fill a la guerra.

_Quina bona sort!_ va exclamar.

_Bona sort, mala sort, qui sap?_ va contestar el ramader. I va seguir llaurant.

Aquella nit el ramader i el seu fill es van assentar a sopar; després d'algunes queixalades al menjar-hi, el fill es va ofegar amb un os de pollastre i va morir. A l'enterrament, el veí va posar la mà a l'espatlla del ramader i va dir amb tristesa:

_Quina mala sort!

_Bona sort, mala sort, qui ho sap?_ va contestar el ramader, que va deixar un ram de flors al costat del fèretre.

Aquesta mateixa setmana el veí va passar per informar al ramader que tot l'escamot del seu fill havia sigut afusellat.

_Almenys el teu fill ha mort al teu costat. Quina bona sort_ va comentar el veí.

_Bona sort, mala sort, qui ho sap?_ va replicar el ramader. I se'n va anar cap al mercat.

 

IMATGE GENERADA PER GEMINI