FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Com podem conèixer la realitat? Per descriure la relació que hi ha entre el món de les idees i nosaltres, que estem en el món de les aparences, Plató explica el mite de la caverna   ( República  514a-520a).  Hi ha una versió del mite cavernari en Fedó   180d-111a , on compara la forma del Mediterrani amb una mena de caverna. El mite de la caverna és una síntesi de la filosofia platònica: teoria de la realitat, teoria del coneixement, teoria de l'home i teoria de l'acció. D'altra banda, Plató fa servir el símil de la línia per comparar els conceptes ontològics que fa servir amb els epistemològics, realitat i coneixement lligats en un mateix quadre, on els graus de perfecció de la realitat equivalen als graus de perfecció del coneixement. El text platònic es troba a República 509a-511e. Aquí tenim un   esquema del símil de la línia .

La teoría de los números de los pitagóricos le sirve a Platón de base para desarrollar su concepto de participación o semejanza, pues "los pitagóricos dicen, en efecto, que los seres existen a imitación de los números; Platón que existen por participación en ellos [ méthexis ]. La diferencia es sólo de nombre. En cuanto a indagar en qué consiste esta participación o esta imitación de las ideas, es cosa de que no se ocuparon ni Platón ni los pitagóricos" (Aristóteles, Metafísica I.6). En cualquier caso, habría que referirse al concepto de participación en este sentido: que los hijos participan de las facultades de los padres, o las diferentes reproducciones de un objeto participan de las cualidades del objeto original.  No hay duda de que la idea de semejanza es problemática, pero resulta ser clave para articular la teoría de las ideas de Platón. No se trata de una idea común, como la idea de rojo o incluso la idea de justicia ; la idea de semejanza pertenece a un estat...

ESQUEMA ONTO-EPISTEMOLÓGICO DE LA FILOSOFÍA PLATÓNICA

Si tenim voluntat, és possible la llibertat? La voluntat és una funció de la nostra ment on intervenen molts factors: La raó per deliberar de forma reflexiva i escollir de forma adequada. Les emocions que ens impulsen a decidir-nos sense pensar de vegades en les conseqüències no previstes. Ara bé, però, cal pensar que la llibertat està condicionada al fet de  poder escollir entre més d'una opció . Si no podem escollir, no ens plantegem si som lliures o no: és evident que no ho som. Si bé entenem que la deliberació és fruit de la lliure reflexió del subjecte, també hem de tenir present que l'impuls emocional pot condicionar-nos des de factors que no sempre controlem. Aquesta idea obre la porta al determinisme, que nega la realitat de la llibertat. Es pot dir que la llibertat és una sensació interna, però que un bon grapat de les nostres decisions s'han pres en un nivell biològic que no controlem. Les darreres investigacions en n...

La creença en una entitat separada del cos és molt antiga, gairebé va nàixer amb el llenguatge humà. Aquest concepte filosòfic es va desenvolupar des de idees més senzilles: Ànima com a  principi vital , que forma part del pensament arcaic dels humans, de les cultures prehistòriques: animisme, espiritualisme. S'alimenta de la idea que la natura està animada, plena d'esperits que pertanyen als nostres avantpassats, o d'éssers misteriosos que interfereixen en les nostres vides. Relacionada amb l'animisme com a fenomen religiós primitiu. De l'ànima a la ment ( psyché ), com a seu del pensament, de la voluntat, de la reflexió, de les idees, de la memòria i del coneixement. De la ment al jo: les concepcions dualistes, com la de Descartes, entenen que hi ha una separació entre l'ànima i el cos, una separació essencial, per la qual el cos esdevé màquina, i l'ànima receptacle de la persona, del jo. Naturalment, la relaci...

Comencem amb una cita de Popper: "La Forma o Idea, pese a este último nombre, no constituye una 'idea en nuestro pensamiento', ni un fantasma, ni un sueño, sino un objeto real. Es, de hecho, más real que todas las cosas u objetos ordinarios sujetos a cambios, que pese a su aparente solidez, están condenados a perecer, pues la Forma o Idea es un objeto perfecto y, por lo tanto, imperecedero" (Popper, La sociedad abierta , op. cit., cap. 3, apdo. 5, pág. 40). Les idees són elements formals, conceptuals, definicions de les essències, immutables, com models inalterables, com el segell que deixa la seva empremta en el paper. Tenen una existència independent de les coses materials, però no com a paraules , sinó com a objectes reals que gaudeixen d'una existència plena en un món separat del de les aparences. No són perceptibles, però sí accessibles   per a la intel·ligència, intel·ligibles. Per poder ser conegudes han de ser...