QUÈ ÉS FER FILOSOFIA?

L'activitat filosòfica consisteix a posar en marxa i fer servir diverses competències que la defineixen:

• Problematitzar: actitud crítica i reflexiva per detectar problemes i fer preguntes. Es tracta de veure problemes en el món, en l'ús comú del llenguatge i les explicacions comunes sobre els problemes que el món planteja a tothom, en la manifestació dels costums i de la vida material i espiritual dels éssers humans. Veiem problemes perquè les explicacions comunes no ens són satisfactòries, perquè els conceptes que se'ns donen fallen en algun dels elements que intenten satisfer la necessitat humana de conèixer. La curiositat i la insatisfacció són el motor de la filosofia (i de la ciència, de l'art, i de la literatura: “quan tinc necessitat de religió, pinto”, deia Van Gogh).
  • És cert que altres formes de coneixement també activen aquesta competència, però en la filosofa hi ha quelcom específic i diferent.
    • Teologia: es planteja problemes relacionats amb el concepte de divinitat, però finalitza la seva activitat està limitada per la convicció que la creença en Déu és racional; tanmateix, la filosofia li posa un interrogant, la creença en Déu és racional?
    • Ciència: es planteja problemes sobre la realitat i la seva estructura, sotmetent els seus resultats a un mètode i a l'experiència verificadora per arribar a conclusions teòriques i a resultats tècnic: la Terra es mou al voltant del Sol, conclou; i la filosofia segueix demanant si aquests resultats han estat aconseguits de forma correcta, si han assolit el necessari grau de certesa per refiar-nos-en.
    • Art: es planteja problemes expressius, vol mostrar la bellesa, la veritat, la realitat, el misteri de l'existència, etc., tot i que una vegada creada l'obra, el procés s'atura fins l'inici d'una nova obra. Tanmateix, la filosofia segueix plantejant-se l'interrogant, encara que no pugui mostrar cap resultat.
• Conceptualitzar: procediments racionals. Es tracta de definir idees per descriure i diagnosticar els problemes que detectem, per explicar-los i satisfer totes les qüestions possibles, tapar tots es forats possibles, cobrir totes es possibilitats, experiencials i ideals. Però aquests conceptes no poden donar-se de qualsevol manera: han de ser racionals, no poètics o metafòrics. Han de ser el més a prop possible de definicions universals (Sòcrates). És aquí on la filosofia es diferencia de les altres formes de buscar respostes. Per conceptualitzar adequadament cal ser:
• Creatius, és a dir, saber afegir als conceptes elements nous que els donin un caràcter explicatiu diferent del que trobàvem problemàtic.
• Acuratius, és a dir, ser capaços de preveure totes les possibilitats de definició del concepte, fins i tot les seves excepcions, i les possibles objeccions que els altres hi puguin trobar.
• Argumentar, dialogar: procediments lògics. Es tracta de fer servir les relacions entre conceptes per defensar els nostres conceptes o problematitzar els altres que no ens satisfan. Argumentem per expressar els problemes que hem trobat en els conceptes que se'ns donen, o en els nostres (revisió, reflexió).
• Actuar: la filosofia és una activitat intel·lectual, mental, teòrica, una pràctca teòrica si es vol, però això és també problemàtic. Si la reflexió racional ens condueix a una visió millor de la realitat (de l'ésser), a la utopia, ens podem contentar en la seva formulació teòrica? El fet d'haver formulat una millor forma de ser o de realitat, no ens obliga a portar-la a la pràctica? Aquesta pràctica (praxis) pot limitar-se a ensenyar la veritable realitat als altres, desemmascarar la mentida, o cal intervenir directament en la realitat per modificar-la? Exemples: Plató, Marx.

Com veiem, l'argumentació està lligada també a la problematització dels conceptes. Tot està lligat. I tot això té una finalitat que és essencial en l'actitud del filòsof: assolir el saber, acostar-se a la veritat i satisfer l'afany de totalitat (perquè la veritat a mitges no val).