FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Espiritualista, carregada de misticisme, amb arrels egipcis, i vinculada als cultes mistèrics (Eleusis, a prop d'Atenes) i òrfics (Sicília, sud d'Itàlia). Aportarà un matís religiós a la filosofia grega que recolliran els pitagòrics i les escoles sicilianes, i més endavant el propi Plató. De fet, l'orfisme es molt important en la historia de la filosofia grega: per a l’orfisme, l’ànima està lligada a l’èter o substància dels astres, és a dir, a un pas de la divinitat. Què és, però, l’orfisme? L'orfisme és una cosmogonia, és a dir, una explicació mitològica de l'ordre còsmic i el seu origen en les formes divinitzades de les forces naturals primigènies, és a dir, que també és una teogonia. Comparteix nombrosos elements amb la teogonia jònia, però amb variacions importants (la presència d'un ou primigeni). El cas és que Ouranos és el déu suprem, pare amb Gea de els primers déus grecs importants: Cronos, Rea, Zeus, Hera, etc. Ouranos vol desfer-se dels fil

Relacionada amb les tradicions populars transmeses en els textos homèrics. El seu origen es pot situar en el segle IX a. C.. És la cultura dels micènics (aqueus), adoptada després pels invasors jònics i després marginada pels invasors doria, de manera que va quedar en mans del poble, dels pagesos i els mariners, que colonitzaren més endavant la costa oriental meditarrània. Tot aquest moviment colonitzador ja es veu en els relats de l' Odissea i la Ilíada . És una cultura de l'acció davant els elements (el mar), i els déus també romanen sotmesos a aquestes forces còsmiques, divinitzades en la figura del Destí (Hado). Això implica una certa consciència de la separació dels déus, i de les seves limitacions. Els grecs homèrics són uns descreguts. Els déus no poden alterar la natura. Homer és un pioner del racionalisme religiós que portarà del politeisme al monoteisme de Xenòfanes, i a la teologia racional present en Heràclit, Anaxàgores, Plató i Aristòtil. En aquest context

Según la tradición, la filosofía occidental nació en el siglo VII a. C., en las costas jonias de Asia Menor. Aristóteles explica en la Metafísica (I, 2, fragmento ) que su aparición tuvo por causa la admiración y el intento de librarse de la ignorancia, pero no buscando la utilidad, sino simplemente el saber. En este proceso, el problema práctico cedió su puesto al teorema abstracto, a la extracción de alguna verdad general. Así, vemos que la geometría egipcia, desarrollada para resolver problemas de agrimensura, al ser tratada por Tales derivó en teoría pura, en generalización no destinada a resolver problemas concretos, sino a expresar una verdad, aunque sin por ello renunciar a una posible aplicación práctica, pues el mismo Tales sacó provecho y fortuna de sus conocimientos. "La razón halló gozo en saber que los ángulos de la base de un triángulo isósceles son siempre iguales" (Cornford, Antes y después de Sócrates , pág. 12). Del mismo modo, la astronomía babilónica q