FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

El atomismo lógico de Russell y la teoria de las descripciones Es el punto de partida de Wittgenstein, que desemboca en la redacción de Tractatus (1921). Es también el punto de partida del movimiento analítico (1921), que cuenta con Frege, Russell, Moore y Wittgenstein como telón de fondo, aunque también se alimentará de desarrollos del neopositivismo. Russell había iniciado la formulación del atomismo lógico a través de su teoría de las descripciones (1905), y fue el punto de partida para el desarrollo del Tractatus , publicado por Wittgenstein en 1921 y prologado por Russell. Pero el planteamiento de la lógica de Wittgenstein se inicia durante su estancia en Cambridge, entre 1912 y 1913, junto a Russell, que es quien primero advierte la importancia del concepto de tautología para la definición de la matemática. Sin embargo, Wittgenstein dejó la cuestión sin resolver cuando abandonó Inglaterra, camino de Noruega. En 1919 vuelve a ponerse en contacto con Russell, esta vez des...

ENLACE A UNA PÁGINA QUE ALBERGA OBRAS DIGITALIZADAS DE ROUSSEAU ROUSSEAU ON LINE

Charles Bonnet (1720-1793), naturalista ginebrí que va descobrir la partenogènesi (reproducció sense fertilització) i va avançar una teoria de l'evolució basada en les catàstrofes naturals.  En 1742 va descobrir que les papallones respiren a través de pors ( stigmata ). Va a començar a perdre la vista i aleshores va orientar la seva activitat vers la reflexió especulativa sobre els procesos naturals. Per exemple, en 1762 va publicar les seves Considérations sur les corps organisés , on defensa que cada organisme conté en si mateix una sèrie infinita de formes biològiques preexistents (recordem Empèdocles i les seves homeomeries )   Més tard, en 1769 va publicar la Palingénésie philosophique , on defensa la seva teoria evolucionista: davant l'evidència de restes fòssils d'espècies animals diferents de les actuals, va pensar que en èpoques passades va haver alguna catàstrofe natural que va acabar amb gairebé totes les espècies (el que avui anomenen ...

 Un film de JOSEPH LOSEY con guión de BERTOLT BRECHT

Principals sofistes grecs Sofística antiga (segles V i IV a. C.)   N'hi ha identificats uns 25 sofistes, però només es conserven fragments d'un grup reduït d'ells. Se'n parla de dues generacions, la segona de les quals assumiria el paper de decadent.  Primera generació Mnesífilo de Frearris, considerat el primers dels sofistes, de l'època de Temístocles; només hi ha referències a  Plutarc, Temístocles 2 y Mor . 869df; y Heròdot, Hist . VIII, 57 ss. Jeníades de Corint, vincuat a Xenòfanes de Colofó, desenvolupà una línia escéptica. Protàgores inicia una línia coneguda com a sofística de la cultura , que es manifesta pel relativisme cultural, antropològic, etc. Gòrgies pertany a aquesta línia, però a partir d'ell s'inicia una altra anomenada sofística erística (de la discussió i l'exercici retòric), basada en un fort escepticisme epistemològic. El seu perfil és més aviat d'orador judicial. Hipies d'Èlide. Pròdic de Keos. ...

L'activitat filosòfica consisteix a posar en marxa i fer servir diverses competències que la defineixen: Problematitzar: actitud crítica i reflexiva per detectar problemes i fer preguntes . Es tracta de veure problemes en el món, en l'ús comú del llenguatge i les explicacions comunes sobre els problemes que el món planteja a tothom, en la manifestació dels costums i de la vida material i espiritual dels éssers humans. Veiem problemes perquè les explicacions comunes no ens són satisfactòries, perquè els conceptes que se'ns donen fallen en algun dels elements que intenten satisfer la necessitat humana de conèixer. La curiositat i la insatisfacció són el motor de la filosofia (i de la ciència, de l'art, i de la literatura: “quan tinc necessitat de religió, pinto”, deia Van Gogh). És cert que altres formes de coneixement també activen aquesta competència, però en la filosofa hi ha quelcom específic i diferent. Teologia: es planteja problemes ...

X enòfanes de Colofó (segles VI-V a. C.): no pertany tan clarament a aquest corrent, però importa perquè va tenir un tarannà semblant al dels naturalistes jonis i va fer observacions sobre la cultura religiosa del seu entorn, va viatjar i va veure que cada poble adorava unes divinitats semblants als homes del país (segons el color de la pell, per exemple). Aquesta diversitat la va associar a l'antropomorfisme, i a partir d'aquí va dubtar sobre la realitat d'aquests déus. Finalment, va arribar a la formulació d'un concepte más abstracte de Déu, que apunta al monoteísme. Cronològicament anterior a Parmènides, el toquem de forma particular per la seva incidència en el pensament teològic del seu moment, en introduir un referent crític vers la mitologia i el politeisme, amb una primera noció del monoteisme; sobre tot perquè representa un gran exemple de com funciona l'esperit crític i el raonament en l'activitat filosòfica.