FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Sociòleg francès. Professor a Burdeos (1896) i La Sorbona (des de 1902).  Seguidor de l'orientació positivista en la sociologia, defensada abans per Comte, i oposat a fer de la investigació social una deducció a partir de lleis generals (com efectivament va fer Comte amb la seva teoria dels tres estadis històrics).   Per a Durkheim, la sociologia ha d'establir lleis o categories que puguin descriure amb cura les relacions socials, sempre fidels als fets. Des d'aquesta perspectiva, Durkheim proposa un funcionalisme semblant al de la biologia, però en un sentit específic per a les ciècies socials, segons el qual una explicació funcional ha de permetre relacionar diversos factors o sistemes (estructures), és a dir, permetre veure de quina manera les activitats, institucions, sistemes de creences, etc., presents en una societat, es relacionen amb aquesta societat com a conjunt. Els fets socials tenen significat en el nivell social, no en el nivell individual. Sota aque...

FUENTE: Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas . Barcelona, Crítica, 2000.

De cap manera poder associar el concepte de raça al concepte de cultura. Cultura és tot allò que s'aprèn socialment, per transmissió d'uns als altres, mitjançant el llenguatge i altres formes de comunicació (de vegades no cal el llenguatge per saber com s'han de fer les coses dintre d'una comunitat determinada, només cal mirar i imitar, com varen fer els homo erectus per aprendre a talla la pedra i fer eines). La cultura no es transmet genèticament, però sí estem genèticament programats per aprendre i conservar els aprenentatges socials, perquè som una espècie gregària i imitadora. La informació es conserva dintre del grup per: ·         La memòria individual i col·lectiva, per transmissió oral ·         Mitjançant els diversos sistemes d'escriptura ·         Mitjançant diversos materials, des de les tauletes de fang fins els sistemes...

FUENTE: Harold Laski, Introducción a la política .  Buenos Aires, Leviatán, 1981.