FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Iniciem un estudi més detallat de la institució familiar. En totes les societats conegudes s'ha trobat algun tipus d'institució de parentiu, fins al punt que es considera que la família és una institució social universal, tot i que presenta múltiples formes segons el temps i el lloc (cultura) on es manifesta. La família, en termes generals, assumeix certes funcions, tot i que aquestes funcions poden veure's desplaçades vers altres institucions, segons els canvis culturals i econòmics que pateixi una societat. Podem parlar de: Funció reproductiva Funció de socialització bàsica o inicial (aprenentatge de rols en pares, fills, etc.) Funció de suport social i afectiu Funció econòmica: consum, producció, propietat, etc. Els canvis que algunes funcions familiars han patit es manifesten en les societats occidentals industrials, i en aquelles que han rebut la seva influència. Per exemple: Socialització bàsica: ha passat a tenir el centre de g...

LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA REALITAT L'assumpció de rols associats als estatus són uns indicadors de la posició de cada persona en la societat. Ajuden a definir la realitat social. El coneixement dels rols propis i aliens ens permet moure'ns per un terreny conegut, però cal aclarir que aquest terreny, l'anomenada realitat social , és una construcció feta entre les persones que formen l'entramat social. La vida social exigeix saber de què va tot això, què fan els altres al nostre voltant, en quina direcció en mouen per poder saber què hem de fer nosaltres i encaixar en el conjunt, per la necessitat d'una conformitat social que ens fa acceptar les normes establertes i fins i tot allò que els altres fan de forma majoritària. No captar els rols dels altres, ni els propis, és un gran obstacle per a la normal interacció social. Un exemple d'això el tenim en l'experiment de Mann sobre  la cua de l'autobús . Quan les persones interactuen van definint ...

Són elements de l'estructura social amb la funció d'imposar pautes de conducta (rols), normes, regles i restriccions, que són recurrents i estables, als membres que hi pertanyin. Exemples: Escola Presó Tribunals Família Matrimoni Institució sanitària Església Exèrcit Policia Empresa Funcionariat Professorat Les institucions socials tenen un caràcter material i a la vegada simbòlic. Una institució no és una persona ni un grup, ni l'edifici on funcionen aquestes persones, ni les màquines que fan servir, però tot això serveix per aconseguir les seves funcions, és a dir, establir unes pautes de conducta per als seus membres. Característiques generals Les institucions són exteriors als subjectes, i es mantenen amb independència dels subjectes particulars al llarg del temps. Són objectives, són coses reals que ens determinen, que estan en el món. Son coactives: ens determinen, ens obligu...

Tota persona ocupa un estatus social determinat, que comporta el seguiment d'un rol o paper, és a dir, el conjunt de pautes, conductes o formes de comportament associades a cada estatus, conductes que s'esperen de la persona d'acord amb el seu estatus. El rol és social, en tant que té un seguiment col·lectiu, compartit per tots els qui l'han d'exercir, i per tots aquells que interactuen amb aquesta persona que posseeix l'estatus corresponent. Un pacient ja compta amb determinades conductes del seu metge, ja se les espera. Per això els rols es poden estudiar científicament, perquè presenten certa uniformitat i una expectativa compartida per tots els membres de la societat. Aquestes formes de fer, de jugar el paper social, es poden manifestar de diverses formes: Accions Actituds visibles Deures (normes, regles de funcionament) Privilegis, drets (latents o manifestos) Aquests continguts es posen en marxa sempre en relació amb els alt...