MÈTODES DE LA SOCIOLOGIA
La sociologia opera segons determinades vies, camins (methodos), totes elles orientades
a sistematitzar la manera d'entrar en contacte amb la realitat que
estudia, sempre d'acord amb els criteris de la ciència social, abans
descrits.
Per a això compta amb diversos mètodes:
1. Mètodes empiricoanalítics
- Mètodes quantitatius: pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes).
- Mètodes qualitatius: pretenen tratar els fenòmens socialsen l'estudi de casos concrets, sense anar més enllà, és a dir, sense buscar una generalització. Fan servir les entrevistes (dirigides o no dirigides) i les històries de vida (una mena d'entrevistes no dirigides). L'inconvenient d'aquestes formes és la possibilitat de distorsió de la informació per la reserva de l'informant i per l'actitud de l'entrevistador.
2. Mètode hermenèutic
La paraula hermenèutica fa referència a la tasca interpretativa
dels textos, com ara els mitològics, filosòfics, jurídics,
literaris, etc. Interpretar vol dir conèixer el context en què va
ser escrit un text, i els problemes que afrontava. Quan la sociologia
assumeix aquest mètode, el que vol és arribar a comprendre el
sentit de les accions humanes, situar-se dins dels fets en comptes
d'observar-los des de fora (com fan els mètodes empriricoanalítics).
Des d'aquest punt de vista, no hi ha fets, sinó interpretacions
condicionades pel context, prejudicis que ens permeten donar sentit a
la nostra realitat. No només pel context en què s'han produït
aquestes accions, sinó també pel context en què seran
interpretades, el context de l'investigador, cosa que permetrà un
resultat més ric que si seguim un mètode purament observacional.
3. Mètodes criticoracionals
Desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, a principis del segle XX
(Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse, Habermas). Es pot anomenar
també teoria crítica. Volen
aquests autors anar més enllà d'una interpretació i comprensió de
la realitat, sinó a més fer-ne una crítica per aconseguir
canviar-la, fer una societat més lliure i justa, que permeti
alliberar a l'individu. Fan servir els conceptes de racionalitat
crítica davant de la
racionalitat purament instrumental del capitalisme i de la ciència
condicionada per aquest sistema econòmic.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.