RESTES FÒSSILS HUMANES

Per seguir el rastre dels fòssils humans farem un esquema del que fins ara es coneix (buscarem imatges):

• Avantpassat desconegut, lligam entre els simis (pithecus) i els homínids, fa més de 5 milions d'anys. Un candidat podria ser l’Orrorin tugenensis.
• Ardipithecus ramidus, descobert als anys 90 al jaciment d’Aramis, a la vall del riu Awash (Etiòpia). Se li atorga una antiguitat de 4,4 milions d’anys, i alguns el consideren l’homínid més antinc fins ara trobat, i ancestre dels Australopithecus. Tanmateix, hi ha dubtes sobre la seva taxonomia correcta. Va ser descobert per un equip liderat per Tim White (U. C. Berkeley), paleontòleg que ja havia participat en el descobriment de la Lucy, al 1974. De les restes trobades es pot pensar que s’alimentava de fruites i vegetals, que encara vivia als arbres, en un ambient humid (que després va patir una radical sequera i desaparició de la selva tropical). Més endavant, al 2005, es van trobar restes d’uns nou individus d’aquesta espècie, i la trobada d’ossos de les extremitats i la pelvis va permetre suggerir que aquesta espècie havia adoptat la bipedestació (tot i que encara presenta els peus semblants als micos), cosa que la situa en la línia evolutiva dels humans. Al 2009 es van trobar més restes, cosa que ha permès una reconstrucció gairebé completa de l’esquelet d’aquesta espècie. Més informació en aquest enllaç.
• Australopithecus anamensis, amb uns 4 milions d’anys d’antiguitat, és també clarament bípede.
• Australopithecus afarensis: és la Lucy, fa entre 4 i 3 milions d'anys. Aquests éssers encara no són del tot humans, però ja caminen drets (bipedestació).
• Kenyanthropus platyops, trobat per M. Leakey al 1999. Té una antiguitat de entre 3,5 i 3,2 milions d'anys, i podria ser l'avantpassat de l'homo rudolfensis, en comptes de l'homo afarensis. També presenta bipedestació.
• Punt negre, lligam desconegut. No obstant, el crani de l'australopithecus africanus és molt semblant a l'humà, ja ha perdut la cresta sagital tan característica dels australopithecus.
• Australopithecus boisei, entre 2,6 i 1,2 milions d'anys.
• Homo rudolfensis, entre 2,4 i 1,8 milions d’anys. Trobat a la zona de llac Rudolf (Kenya). Dues branques: homo habilis, i homo ergaster.
• Homo habilis: fa uns dos milions d'anys va aparèixer aquest primer exemplar del gènere homo, capaç de fabricar les primeres eines. Lligat evolutivament a l’homo rudolfensis. Noves dades que es remonten a 2,4 milions d'anys, segons aquesta notícia (El País, desembre de 2018).
• Un altre punt negre, entre 2 i 1 milió d'anys.
• Homo ergaster, el primer gran antecessor dels humans, que apareix a l'Àfrica i des d'on s'expandeix fins a Europa i Àsia. Lligat evolutivament amb l'homo rudolfensis. Les branques evolutives d'aquest homo són la font de la resta de variants del gènere.
  • Branca asiàtica: homo erectus
  • Branca auropea: homo antecesor (Atapuerca), homo heidelbergensis i homo sapiens neanderthalensis
  • Branca africana: homo sapiens sapiens, que s'expandirá arreu el món. Quan arribi a Europa i Àsia, es trobarà amb els descendents de les altres branques, que acabarà desplaçant i abocant a l'extinció malgrat algun període de coexistència i fins i tot hibridació.
  • Novetats: sapiens, neanderthal, denisova i un quart homínid en el genoma dels pigmeus.
  • Un altre homínid que fa trontollar tot: homo naledi.

Val a dir que les diferents variacions de l'evolució a partir de l'homo ergaster no s'han establert definitivament, perquè hi ha molts punts negres en el coneixement d'aquesta etapa final, per manca de lligams fòssils intermedis. El que es ben clar és que l'homo sapiens sapiens va desenvolupar-se a l'Àfrica, i que també va desplaçar-se més enllà, fins arribar a Europa, Àsia i després Amèrica, i que allà on anava es va trobar segurament amb altres poblacions que havien evolucionat en paral·lel a partir de les migracions de l'homo ergaster. L'expansió de l'homo sapiens sapiens a escala mundial va determinar l'establiment de varietats dintre de la mateixa espècia, que poden classificar-se sota el concepte de raça, concepte però força controvertit per l'ús que se n'ha fet. Més endavant aprofundirem en aquesta qüestió.

Hi ha indicis de cohabitació entre neanderthals i sapiens a Europa, entre fa 40 i 28 mil anys, data que marca l'extinció d'aquest cosí germà nostre. Fins i tot es parla de la possibilitat d'hibridació entre les dues espècies, tot i que és objecte de debat entre els especialistes. El que és del tot cert és que els sapiens estàvem millor adaptats als canvis climàtics i ambientals derivats de la fi de la glaciació, cosa que segurament va suposar la fi dels neanderthals, incapaços de competir amb els humans en la lluita per territori i menjar. Encara podem trobar, però, un neanderthal entre nosaltres.

Un llibre recent sobre aquest tema pot canviar la nostra perspectiva sobre els neanderthals: El neandertal inteligente, de Clive Finlayson (2020).