Entradas

LOCKE I L'ESTAT DE GUERRA

En el capítol 3 de Segon tractat , Locke introdueix el concepte d’estat de guerra per continuar la crítica al poder absolut com a solució als inconvenients de l’estat natural de Hobbes. Servirà també per matisar el seu propi concepte d’estat natural. Per a Locke, hi ha una clara identificació entre estat de guerra i poder absolut. L’estat que Hobbes descriu com a natural és en realitat un estat de guerra que condueix al sotmetiment de la gent a un poder absolut que els protegeixi. De fet, qui gaudeixi d’aquest poder absolut i vulgui sotmetre els altres a la seva voluntat, en realitat es troba en estat de guerra amb ells, i podria ser respost de la mateixa manera des de la part que no vulgui sotmetre’s. Així, el poder absolut és una amenaça contra la llibertat natural i a seguretat individual, de manera que a raó considera que aquest poder és un enemic dels éssers humans. Si la llei natural em permet matar un lladre perquè amenaça la meva propietat i llibertat, aleshores també tin...

LOCKE I EL PACTE SOCIAL

Continuem amb el capítol 2 del Segon tractat.  A partir de la reflexió sobre l’estat natural trobem la proposta política de Locke.  El cas és que potser viure estat natural té molts inconvenients: si cada home té el poder executiu (el legislatiu pertany a la natura, l’home només la interpreta per actuar), aleshores pot caure en interpretacions subjectives de la llei natural, cosa que condueix vers l’arbitrarietat. És contra aquest aspecte de l’estat natural, l’arbitrarietat individual, que Locke proposa la necessitat d’un govern regulador. Déu ha designat un govern que compensi els inconvenients de l’estat de natura, per salvaguardar els seus avantatges. Aquest govern no pot ser absolut, perquè aleshores estaria reproduint els inconvenients de l’estat natural, l’arbitrarietat i el risc de la violència dels atres. Aquest és el gran argument contra l’absolutisme monàrquic. És preferible l’estat natural a l’absolutisme, perquè al menys els ho...

LOCKE, ESTADO NATURAL Y PRIMITIVISMO

En el capítulo 8 del Segundo tratado del gobierno civil , Locke afronta la cuestión de la existencia del pacto ante una posible objeción a su teoría. Responde que no hay indicios históricos del primer pacto porque éste se llevó a cabo antes del establecimiento de las leyes escritas, bajo formas muy sencillas de organización política, de carácter paternalista. Lo que le lleva a una comparación con los pueblos primitivos que la exploración América ha dado a conocer a los europeos. Para Locke, América es un lugar primitivo en relación con Asia y Europa (cosa que presupone una linealidad en la historia). Allá no hay moneda, ni problemas. Los monarcas indios sólo son generales en tiempos de guerra, mientras que en la paz su soberanía queda limitada por consejos o asambleas, tal y como ocurría en el antiguo Israel. La complejidad de las sociedades ha acabado con la edad de oro de las sociedades primitivas, que aún podía vivir en un estado muy cercano al natural, tan sólo cediendo una ...

ESTADO NATURAL EN LOCKE, UNA AMPLIACIÓN

Para realizar cabalmente la crítica al absolutismo monárquico, Locke introduce el concepto de estado natural en su discurso. El estado natural es una hipotética situación en que no hay Estado, ni gobierno, ni leyes, sino sólo las leyes o condicionantes naturales. Se trata de una situación hipotética que carece de fundamentos históricos: ni Locke ni Hobbes trataron de hacer una descripción histórica del origen de la sociedad a partir de este concepto, aunque a veces, sobre todo Locke, alude a un cierto primitivismo o salvajismo como exponente del estado natural. En suma, el concepto de estado natural es una idea para justificar o proponer un determinado modelo de sociedad. En su caso, Hobbes se sirve de él para justificar el absolutismo (el estado natural es tan peligroso que los hombres ceden su libertad a un poder enorme que los proteja, bajo la figura del Leviatán, que es el monarca absoluto); en el caso de Locke, le servirá para proponer una monarquía limitada por un parlamen...

ESTADÍSTICAS DEL BLOG

EN EL MES DE FEBRERO DE 2016 RECORD ABSOLUTO DE VISITAS: 15.040 GRACIAS

LOCKE Y EL ESTADO NATURAL (HARTNACK, 1979)

Imagen

LOCKE I EL CONCEPTE D'ESTAT NATURAL

L'ESTAT NATURAL Aquest és un concepte que Locke fa servir per fer entendre als lectors en què consisteix el poder polític, per comparació amb la seva absència (referències al cap. 2 del Segon tractat del govern civil ). Estat civil o polític és la presència d’ordre col·lectiu i subjecció a les lleis dictades per qui posseeix el poder. Estat natural és “un estat de perfecta llibertat per ordenar els [homes] seus actes i disposar de les seves propietats i de les persones que creguin convenients, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.” Es tracta d’una definició controvertida, perquè: Locke pressuposa la igualtat entre els éssers humans com una evidència indiscutible: igualtat per naturalesa, en poder i jurisdicció, i ningú no té més que es altres com a punt de partida. Si tots som iguals, tots som lliures. Pressuposa l’existència d’una llei natural que pro...

LOCKE, INTRODUCCIÓ A LES SEVES IDEES POLÍTIQUES

Imagen
Recordem que les idees polítiques de Locke es desenvolupen en un context de crítica a l’absolutisme reial imperant en Anglaterra des de la Restauració, representat en les figures dels monarques catòlics de la família Stuart. Així que Locke està proposant una alternativa al poder absolut: un règim parlamentari que basa la seva legitimitat en l’acceptació de la seva autoritat pel poble. Cal tenir present també que dirigeix la seva crítica contra Robert Filmer.  Qui és aquest personatge? Robert Filmer (1588-1653) va ser un activista polític a més de teòric defensor de la causa absolutista i del dret diví, autor del text El Patriarca, o sobre el poder natural dels reis , escrit abans de 1642 però publicat pòstumament, en 1680, precisament en l’època d’activitat de Locke. Durant la Guerra Civil entre Reialistes i Parlamentaristes, Filmer va prendre partit pels primers, i va ser empresonat. En les seves obres va criticar pensadors com Hobbes, Milt...